Llegim 20/09/2014

Contes sense internet

i
Marina Espasa
2 min

Els dos primers reculls de contes d’Eduard Márquez, apareguts a Quaderns Crema a mitjans de la dècada dels 90, es titulaven Zugzwang i L’eloqüència del franctirador. Eren una aposta d’autor de l’enyorat Jaume Vallcorba i van ser molt elogiats per la crítica però, com passa amb el fons de tantes editorials, van anar desapareixent de les llibreries. Ara Empúries els torna a posar en circulació aplegats en un sol volum del qual Márquez, un perfeccionista insaciable, n’ha eliminat vint-i-nou: la solució crea un efecte de conjunt ben travat, apte per a primeres lectures i també per a relectures, perquè el pas del temps li ha anat a favor, i no en contra. Són contes brevíssims -només uns quants sobrepassen les tres o quatre pàgines- i estan escrits en l’estil que després Márquez consolidaria a les seves novel·les: concís, sense floritures, de frase curta i to quirúrgic. Alguns són exercicis perfectes sobre el punt de vista, el ritme o el desdoblament del narrador. D’altres, els més llargs, agafen un cert aire d’historieta, però és un miratge: tots estan tallats pel mateix patró d’història al·legòrica o una mica abstracta.

Els protagonistes són personatges tipus i per això tenen noms i cognoms excèntrics: no hi ha Joans ni Marcs, són l’Emeri Nyus o el Narseu Gàver els que viuen, al límit de la malaltia mental, històries que gairebé sempre giren entorn del tema de la construcció de la identitat i de les pors que això genera, com la de la suplantació. Márquez és un mestre a l’hora de dibuixar, amb el mínim d’elements, vides que, en lloc de simplificar-se, es bifurquen de manera infinita. Tot funciona sense estridències, cada paraula està col·locada on li pertoca. I llavors és quan ens n’adonem: fa estona que no sona un mòbil o que ningú no diu que ha d’actualitzar el Facebook! Aquí els detectius truquen al telèfon fix i els clients arriben a l’hora a les cites. ¿És només una marca dels anys en què van ser escrits els contes? Sí i no: no és el mateix haver oblidat la contrasenya del compte de Twitter que posar la clau al pany de casa i que no obri. Abans de tenir un jo multiplicat en set xarxes socials diferents, calia sortir de casa per veure un doble, i l’artifici literari que es construïa a partir d’aquesta materialitat era més nítid, menys ennuvolat. Val la pena rellegir la literatura d’abans de l’ADSL per recordar que no tot se soluciona amb la banda ampla.

stats