EL SECRET DE ...
Llegim 25/01/2014

Albert Villaró

i
Cristian Segura
2 min

El guanyador del premi Josep Pla del 2014 és un home de costums selectes. La nit del sopar, per celebrar el guardó duia a la butxaca de l'americana una petaca de whisky. "La utilitzo per a ocasions especials". Per al brindis amb els companys de taula, Villaró va optar per un malta Bushmills de 21 anys. L'autor també té un altre costum reservat per a l'ocasió especial de començar i acabar un llibre: ho fa en una residència per a artistes i escriptors d'Irlanda. Un o dos cops l'any s'hi tanca a pensió completa entre cinc dies o un mes, segons la qualitat de la concentració. El centre és al municipi d'Annaghmakerrig i hi vivia l'actor Tyrone Guthrie. Els preus són mòdics perquè la residència és propietat de l'estat. Villaró explica que també hi han estat residint autors de casa nostra com Gerard Guix i Montserrat Canela.

Andorrà nascut a la Seu d'Urgell, ha guanyat el Pla amb la novel·la de ficció històrica Els ambaixadors, que publicarà Destino al febrer. Com que la seva altra professió, al marge d'escriure, ha estat l'arqueologia i fer d'arxiver, li demano si aquest vessant apareix als seus llibres i m'assegura que ho manté a part. Tot i això, gràcies a una trobada amb el dissenyador gràfic Jordi Duró a Sarrià, descobreixo una història que sí que apareix en un dels textos de Villaró, al recull de relats Giranto (Proa). Va néixer al número 1 del carrer Sant Ot de la Seu d'Urgell, i el metge que el va atendre al part, a casa, era l'avi de Jordi Duró. El Jordi visitava de petit l'edifici i recorda que hi havia una habitació plena d'antigues plaques fotogràfiques, valuosíssimes com a testimoni històric, de l'Andorra de principis del segle XX. Eren de Guillem Plandolit, fotògraf d'una família de gran volada a Andorra. La vídua les tenia guardades en aquella habitació màgica per al petit Duró. Villaró també guarda records d'allò, però no tan misteriosos.

Potser perquè la família considerava que no servien per a res, els negatius van ser llançats al riu per un drapaire que els havia rebut. Miraculosament, al cap de 30 anys, part d'aquestes fotografies van anar reapareixent i Villaró, com a arxiver municipal de la Seu, va ser precisament l'encarregat de revisar-les i preservar-les.

stats