UN TAST DE CATALÀ

La rellevant frontera entre genuïnitat i influència forana

En un comentari al meu tast de fa dues setmanes -que he vist ara-, un prestigiós lingüista afirmava que en l’estil de la gramàtica de l’IEC (GLC) dir “d’influència forana” implicava “no genuí”. En aquell tast jo em referia a les tres següents possibles formes de relatiu “La casa de la qual / de què / de la que t’he parlat” i concloïa que, encara que la GLC considerava la tercera forma (de la que) d’“influència forana”, no la condemnava sinó que es limitava a dir que “es tracta d’un recurs que s’evita en els registres formals”.

El lingüista em retreia que posés en pla d’igualtat les tres formes. Crec que jo no ho feia: hi deia clarament que la GLC només considerava la tercera d’influència forana i només veia la tercera inadequada en els registres formals. Però ¿vol dir això que la GLC la condemna?, ¿que l’exclou de la llengua correcta com l’excloïa la normativa fabriana?

Crec que no -i si fos així, la GLC estaria força mal redactada-. Dir que “s’evita en els registres formals” equival a dir -em sembla a mi- que en els registres informals no s’evita, és adequada, i els de l’ofici sabem prou bé que fins ara era corregida en tots els registres. Un llibre d’estil tan sensible al col·loquial com l’ÉsAdir es limita a dir “que és incorrecta”.

També deia el lingüista que la GLC no fa servir el paradigma de la correcció sinó el de l’adequació, però jo diria que hauríem de poder continuar diferenciant d’alguna manera les formes que no són adequades en cap registre (per exemple, la perífrasi d’obligació tenir que ) de les que no són adequades en certs registres (com aquest de la que).

¿Seria, doncs, el de la que, adequat en registres informals i “no genuí”? Jo diria que “d’influència forana” no equival a “no genuí”, almenys quan genuïnitat s’oposa a interferència. El DIEC2 està ple de paraules “d’influència forana” que són ben catalanes, com ara el verb buscar, i el que passa en lèxic també passa en sintaxi. No és interferència el que una llengua integra, sigui quin sigui el seu origen.