Arran de la publicació de la gramàtica de l’IEC (GLC) el coordinador de llengua d’una editorial m’ha demanat que, si podia, precisés en una sèrie d’articles quins són els límits entre els registres formals i els informals. La petició és més que lògica. Les formes que la GLC considera que poden ser correctes han augmentat notablement. Normalment, aquesta ampliació comporta acceptar formes habituals en l’ús que abans es consideraven incorrectes. Però la GLC sol precisar que aquestes formes indultades s’han d’evitar en els registres (més) formals, que tendeixen a mimetitzar l’antiga norma.

La GLC ho posa, doncs, bastant difícil a qui aspira a fer un llibre d’estil que eviti els usos caòtics i incoherents, perquè la distinció entre registres formals i informals és susceptible d’interpretacions diverses i subjectives. I els exemples que trobem a la GLC tampoc ens ajuden a dirimir els límits d’adequació de la seva ampliació normativa.

Em centraré en un cas concret. A la pàgina 1045, la GLC ens diu que “en lloc del relatiu compost el qual, en registres informals també apareix la construcció d’influència forana el que precedida de preposició”. És una construcció que Fabra condemnava i que la GLC no condemna, es limita a dir “que es tracta d’un recurs que s’evita en registres formals”. I tot seguit en posa tres exemples: “La casa de la qual / de què / de la que t’he parlat és aquella”, “El germà amb el qual / amb qui / amb el que més compto és en Robert”, “Les rivals contra les quals / contra les que m’ha tocat jugar són massa bones”.

El que sorprèn és que aquestes tres frases siguin exemples, per a la GLC, de registre formal. Pel que diuen i com ho diuen jo les veig més pròpies de la llengua oral informal. Les podríem trobar, per exemple, dins les bafarades d’un còmic. I potser per això no veig especialment inadequat (si és que l’hem d’acollir dins la norma) l’ús de l’última forma de relatiu, que és la que la GLC ens ve a dir que aquí (en aquest suposat registre formal) hauríem d’evitar.