UN TAST DE CATALÀ

¿Trobeu que ‘inclús’ és més informal que ‘fins i tot’?

Els que apreníem català als anys 80 vam interioritzar que inclús només era correcte com a adjectiu de sentit equivalent a inclòs. Així ho deien tots els diccionaris fins a l’any 1990, quan el Gran Larousse -amb l’assessorament lingüístic de Francesc Vallverdú, Joan Martí i Joan Solà- també el va entrar amb el sentit equivalent a fins i tot i àdhuc.

Tanmateix, el DIEC1 (1995) encara no l’admetia en aquest sentit i no va ser fins al DIEC2 (2007) que va esdevenir normatiu. ¿Hi havia raons perquè ho fos? El corpus lingüístic CTILC en registra unes 500 aparicions en autors tan reconeguts i diversos com Narcís Oller, Víctor Català, Josep Pla, Carles Riba, Joan Fuster, Sanchis Guarner, Joan Alcover o Baltasar Porcel. Però n’hi ha un de molt significatiu: Pere Coromines. I és que Vallverdú, Martí i Solà van amnistiar inclús basant-se en l’ús que en feia Joan Coromines al DECat, i l’etimòleg tenia com a gran referent de genuïnitat la prosa del seu pare.

La gramàtica de l’IEC ja recull inclús (p. 815) com a adverbi al costat de fins i tot o àdhuc, però fa la següent diferenciació de registre entre àdhuc i inclús : “L’adverbi àdhuc és un arcaisme propi de registres molt formals. En canvi, l’adverbi inclús és usual en registres poc formals, però té escassa tradició en els formals”.

Sobre àdhuc, res a dir, però ¿és inclús més informal que fins i tot? Hi ha almenys dues raons per pensar que no: 1) la gran majoria dels 500 contextos en què apareix al CTILC són formals i 2) inclús és un cultisme (prové del llatí inclusus ). I hi ha un únic argument per pensar que sí: partir de la falsa equació “no era normatiu” = “és informal”.

Però és evident que si no era normatiu no podia tenir tradició en els registres formals, perquè són registres corregits seguint la normativa. Constatar-ho és una tautologia irrellevant. La norma es pot obrir a formes formals i informals. Inclús és tan formal (o informal) com el castellà incluso i, en tot cas, el seu registre no hauria de dependre del fet que no fos normatiu o que molts encara el percebem com a poc genuí.