BarcelonaTothom que faci servir YouTube i obri aquesta pàgina a la cerca de qualsevol cosa, es deu haver adonat que és molt habitual trobar, de bell començament, reportatges menuts sobre el comportament animal. A Facebook també se’n troben, però aquests els hi han ficat els usuaris.

Hi ha, d’una banda –aquests predominen a Facebook, editats per ànimes de gran bellesa–, imatges animades d’animals que han estat abandonats i són recollits per un home o una dona de bon cor, que s’emporten l’animaló a casa seva, el netegen, després el porten al veterinari, li salven la vida sempre pels pèls, i els animals acaben convertint-se en gats i gossos quasi de luxe.

D’altra banda –i aquests són els que predominen a YouTube–, hi ha visions esfereïdores d’animals depredadors que es mengen a la valenta qualsevol altre animal indefens, o més petit, o que corre menys, o que s’ha esgarriat de la manada, entre crits desesperats de la víctima i bramuls o rugits de l’agressor. No fan cap gràcia, però són imatges que volen dir més coses del que es veu. Ara, per exemple, corren per aquesta pàgina els dragons de Komodo, capaços de menjar-se un vedell tot sencer, si cal de viu en viu.

Una cosa i l’altra posseeixen aquesta característica: es tracta de metàfores, o analogies del comportament animal respecte al comportament dels éssers humans. Com que no és fàcil veure enlloc com un ésser humà en tortura, n’assassina o se’n menja un altre, disposem d’aquestes imatges en moviment per esfereir-nos davant la possibilitat que nosaltres mateixos fóssim un dia els artífexs o les víctimes d’una violència tan gran. Quedem molt descansats quan pensem que nosaltres, éssers humans tan civilitzats (?), mai no faríem una cosa així amb un passavolant.

Quant a les belles ànimes que rescaten un animaló, la cosa té una dimensió moral equívoca i enganyosa: els animals mereixen tot el nostre respecte, ben cert. Però aquella caritat amaga i quasi perdona el fet que els éssers humans, entre nosaltres, rarament practiquem la mateixa solidaritat i cura.