Minúcies

La mentida que amaga Sant Jordi

Durant la diada de Sant Jordi, una parella amb una rosa es fan una selfie
02/05/2025
Catedràtic de literatura comparada, UB
2 min

BarcelonaCosta d’entendre que el periodisme i els mitjans de comunicació siguin tan propensos a l’optimisme. Arran de la diada de Sant Jordi es va proclamar als quatre vents ―els mitjans potser imbuïts d’un patriotisme que no admet dialèctica ni crítica― que s’havien venut més llibres que mai (dos milions), que el nostre país era el més culturalitzat del món, que havia quedat demostrat que els joves llegeixen molt i encara més excel·lències.

Deixem de banda la possibilitat que aquests dos milions de llibres no tinguin dos milions de lectors: avui dia, més aviat es veu la gent jove, i no tan jove, enganxada als mòbils a casa i al carrer. Però, en funció dels llibres adquirits, no es pot dir que col·laborin a una gran culturalització de la societat: la majoria dels llibres que es van vendre són fruit d’estratègies comercials mai basades en la categoria intrínseca d’un llibre; també la major part respon a modes passatgeres d’èxit assegurat, i no ens consta que en tot el territori català es venguessin per milers els bons llibres de literatura universal, inclosa la nostra quan ha assolit aquest nivell: ¿quantes edicions s’han venut als últims trenta anys de la traducció de Lluís Maria Todó de Madame Bovary? ¿Quantes del gran Tristram Shandy traduït per l’enyorat Joaquim Mallafrè? ¿Quants exemplars es van vendre d’un dels llibres més agradables i benhumorats que mai s’han escrit, els Papers pòstums del club Pickwick, de Dickens, en traducció de Josep Carner i edició extraordinària, bilingüe, de Jaume Coll Llinàs? ¿A algú se li va acudir d'adquirir la Ilíada de Pau Sabaté, que és tan gran i meritòria com l’Odissea de Carles Riba? ¿A quants establiments es van veure les obres de literatura estrangera dels últims dos-cents anys editades en català per Flâneur o per Edicions de 1984? Són preguntes oportunes.

Això encara ens falta a Catalunya: acceptar que si nosaltres, per desgràcia, tenim uns buits clamorosos en el decurs secular de la història literària, hem de fer el petit esforç de llegir, en comptes de bagatel·les circumstancials, les obres que han forjat la gran literatura universal proveïda per nacions que han tingut més poder i més sort que la nostra. Llavors la nostra es farà més gran.

stats