No és estrany que l’escriptor anglès Ford Madox Ford no quedés gaire content del resultat de l’encàrrec d’aquest llibre, que havien de ser les memòries de Joseph Conrad per a la revista English Review. Ell esperava un text autobiogràfic convencional i el que va rebre va ser un llibre de records dispersos, sense ordre cronològic, en què Conrad tria fragments d’episodis de la seva vida i no fa cap esforç per endreçar-los ni connectar-los. Si Conrad fos català, aquest llibre hauria de titular-se Notes disperses. Memòria personal no és, de cap manera, una biografia, tot i ser un document biogràfic. També és una obra de ficció i un assaig literari, on funciona la memòria per associació, desordenada i evocada. Les dues vides de Conrad (la viscuda al mar i la de novel·lista) es barregen amb escenes d’infància, experiències de joventut i anècdotes de viatges. També s’hi expliquen les primeres temptatives d’escriptura, i com va carregar durant anys l’esborrany del seu primer manuscrit: “Des del moment que vaig ennegrir la primera pàgina manuscrita, la jugada era feta”.

Conrad diu que l’obra conté una intenció i una esperança: “La intenció és donar el registre d’uns records personals tot presentant de forma fefaent els sentiments i les sensacions connectats amb l’escriptura del meu primer llibre i el meu primer contacte amb el mar. L’esperança és que, de la lectura d’aquestes pàgines, en pugui emergir la visió d’una personalitat coherent, justificable tant en el seu origen com en la seva acció”. La intenció es compleix però l’esperança es frustra. El llibre és un magnífic exercici d’estil que fascinarà els lectors de memòries, dietaris i assajos literaris per l’altíssima qualitat de la seva prosa i la intel·ligència de les seves observacions. Però en aquestes memòries no hi trobem res que ensenyi qui va ser realment Conrad. Aquest és un retret habitual, com explica Edward Saïd, un dels seus estudiosos, quan diu que l’escriptor tergiversava i mentia gairebé sempre sobre els fets de la seva vida.

Una biografia intensa

Una biografia intensaPer als que no coneixem en profunditat l’autor, hauria sigut útil editar el llibre amb una biografia per no aterrar-hi desorientats. És gairebé impossible resumir una vida tan intensa, però direm que Conrad neix l’any 1857 a l’aleshores Polònia (avui Ucraïna) envaïda per l’imperi rus; queda orfe als dotze anys i després de malviure un temps a França es fa mariner de l’armada britànica, on serveix durant quinze anys viatjant per tot l’imperi. Aquests viatges recorrent el món per mar són l’escenari de la majoria de les seves novel·les, que escriu a partir de l’any 1891, quan comença la seva vida com a literat.

Un literat molt preocupat per la seva relació amb la veritat literària, com veiem en aquest text. Conrad vol sincerar-se amb els lectors i per això diu: “L’escriptor roman una figura rere el vel; una presència intuïda més que no pas vista -un moviment i una veu rere els cortinatges de la ficció-. En aquestes notes no hi ha aquest vel!”. Però és molt difícil per a un autor deixar la veritat literària i limitar-se als fets; abandonar el posat d’escriptor per mostrar-se sense màscara. Per ajudar-se en l’intent de fer passar ficció per veritat, Conrad cita Novalis: “És segur que la meva convicció guanya infinitament en el moment que una altra ànima hi creu”. Sens dubte. I el mateix passa amb les novel·les, diu Conrad: “Què és una novel·la sinó una convicció de l’existència del nostre proïsme prou forta per prendre per si mateixa una forma de vida imaginada que és més clara que la realitat?” Aquesta frase explica molt bé per què era impossible esperar una biografia poc literària d’un home que veia més clara la vida imaginada que la real.