El 2020 una biografia en còmic de 14 pàgines sobre Caritat del Río va convertir Pep Brocal (Terrassa, 1967) en el primer guanyador del Premi ARA de Còmic. Uns anys després, el dibuixant reprèn i expandeix aquell projecte en forma de novel·la gràfica –publicada per Garbuix en català i castellà– per seguir indagant en els clarobscurs d'un dels personatges més misteriosos del segle XX, una espia al servei del comunisme que va manegar els fils de la història.

L'editorial Comanegra publica Gaudí, la Sagrada Família i l'èxtasi, un format híbrid entre còmic i llibre il·lustrat signat pel guionista madrileny Salva Rubio i l'il·lustrador argentí Agustín Comotto que arriba simultàniament en català, castellà i anglès: una fita històrica per a l'editorial barcelonina, que abans no havia publicat mai de manera simultània en tres llengües.

“Sempre m’he imaginat com un narrador d’històries. A l’institut ja escrivia textos, m’inventava obres de teatre, dibuixava personatges pensant que sortirien en una pel·lícula. Passa que el mercat estava complicat a Espanya i vaig tenir la sort de trobar una finestra com a dibuixant al mercat francobelga”. Jordi Lafebre (Barcelona, 1979) està en plena forma. Després d’una trajectòria impecable i, en molts sentits, envejable com a dibuixant per al guionista belga Zidrou (pseudònim de Benoît Drousie), amb qui ha signat treballs memorables com Lydie (2011) o La Mondaine (2014), presenta ara el seu tercer còmic en solitari, amb guió i dibuix propis.

L'edició de còmic en català continua en fase expansiva. El periodista i especialista en còmic Vicent Sanchis, que va ser director de TV3, està al darrere de la creació del nou segell de manga en català Catway, que neix amb l'objectiu de normalitzar la presència del còmic en llengua catalana. "Qui publica més manga en català són Norma i Planeta, però són sempre sèries que ja han sortit abans en castellà, i de vegades amb menys qualitat", diu Sanchis, que a Catway no renuncia a publicar també manga en castellà. "Però sempre es publicarà primer en català", assegura.

“Avui compleixes trenta-sis anys, Manolo, i com veuràs he recordat la data”. Així comença el diari que el dibuixant Joaquim Aubert Puigarnau, Kim (Barcelona, 1941), va comprar el 2007 en una parada de llibres vells als Encants de Barcelona. “Em va cridar l’atenció la lletra, molt maca, i que l’autora li havia regalat al seu amor, un tal Manolo”, recorda. El dibuixant va quedar fascinat: en lloc de recollir tota mena de vicissituds, el diari se centra en una sola història d’amor que es prolonga al llarg d’uns vint anys. Una relació impossible, en realitat: quan es van conèixer, ella tenia 19 anys, i ell 35 i estava casat i amb dos fills. A més, el Manolo va marxar aviat a viure a les Canàries, però ella es va mantenir ferma en el seu amor incondicional, alimentat només per un grapat de cartes, algun retrobament puntual i, sobretot, falses il·lusions. Una història novel·lesca però tràgicament real que Kim revela al còmic El diario de la señorita Litgi (Norma).

El català segueix obrint-se pas en els catàlegs de les editorials de còmic, amb una diversitat de gèneres i estils que fa una dècada semblava inimaginable. Novel·la gràfica, no-ficció, còmic infantil, experiments gràfics i adaptacions literàries representen una oferta variada amb opcions per a totes les edats.

Vet aquí un documental sobre la dificultat de representar l’Holocaust. O potser sobre la catarsi d’explorar la complicada relació amb el teu pare i acabar exposant-la públicament en una obra des del jo. Tot i que també podria ser un film sobre la pressió i la maledicció de l’èxit: transcendir nínxols underground i tenir un impacte majúscul pot portar un autor al bloqueig. És possible, a més, que estiguem davant d’un documental sobre el destí com a bromista cruel: una obra referencial sobre la memòria històrica per no oblidar mai les atrocitats del nazisme (les fogueres de llibres, per exemple) que, anys després, acaba sent censurada en alguns estats nord-americans. Estem parlant tota l’estona, esclar, d’Art Spiegelman i Maus.

El 2025 ha estat l'any de la històrica exposició al CCCB de Chris Ware, que ens va assegurar que la millor llibreria de còmics del món és a Barcelona; ens han visitat autors consagrats com Art Spiegelman, Charles Burns, Jaime Hernandez, Joe Sacco i Gou Tanabe; també vam acomiadar massa d'hora la il·lustradora Amaia Arrazola, i alguns van deixar de llegir els còmics de Neil Gaiman. Un any molt difícil de resumir en quinze còmics. Tanmateix, ho intentarem.

J. Lobo Hispano López (Barcelona, 2003) ha nascut i crescut al barri de Gràcia, on els últims anys ha pogut observar com "tota la vida de barri s’està desintegrant". L'impacte del turisme i el problema de l'habitatge són les preocupacions que recorren la seva curta però ja notable obra com a autor de còmics: primer la historieta Turisme i utopia, inclosa a Vinyetari 5 (Finestres, 2025), i ara 15 metres quadrats, flamant guanyadora del Premi ARA de Còmic en Català 2025, que els lectors podran llegir a principis de 2026 a Vinyetari 6.

“És important tenir històries de veus joves sobre les nostres crisis”, apunta amb agudesa J. Lobo Hispano López en l’entrevista que publiquem al nou guanyador del Premi ARA de Còmic en Català. Aquest noi de vint-i-dos anys “nascut i crescut al barri de Gràcia” i que estudia relacions internacionals a París ha guanyat els 10.000 euros de la sisena edició del concurs d’historieta curta de no-ficció que organitza el diari ARA amb el suport de la conselleria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Els 92.000 metres quadrats dels pavellons 3 i 5 de Fira Barcelona Gran Via es preparen per rebre del 5 al 8 de desembre els assistents al Manga Barcelona, que ja fa temps que és el segon esdeveniment cultural amb més públic de Barcelona –més de 167.000 persones l’any passat–, només superat pel Primavera Sound. Amb les entrades de dissabte i diumenge esgotades des de fa temps, és fàcil que aquest any es tornin a batre rècords d’assistència. Destaquem deu propostes de la seva programació.

Ana Penyas (València, 1987) reconeix que sempre ha tingut un son lleuger, però el que la porta a dedicar el seu tercer còmic a l'epidèmia de l'insomni és la necessitat de retratar la precarietat econòmica, de l'habitatge i emocional de la societat actual. En blanc, que Salamandra publica en català i castellà, és la nova obra de l'autora d'Estamos todas bien (Premi Nacional del Còmic del 2018) i Todo bajo el sol (Premi de la crítica ACDCómic 2022), veu de la consciència del nou còmic espanyol.

Com passa amb tants aficionats als còmics, al començament de la història d’amor de Pau Valls (Alcoi, 1985) amb els tebeos hi ha una mare comprant al fill un Mortadel·lo. “Va anar al quiosc, em va portar un còmic i així va començar tot”, recorda el dibuixant valencià, que després d’autoeditar-se fanzins i còmics curts com Bigfoot –també publicat a França– debuta finalment en el còmic llarg amb La cita (Finestres), una comèdia absurda vestida de thriller criminal sobre dos personatges aparentment antagònics (el conserge d’una escola i el xofer d’un mafiós) units per un accident que entrelliga els seus destins.

El 2013, en un poblet de la regió índia d’Uttar Pradesh, un enfrontament entre dos cosins hindús de la casta dels jati i un noi musulmà va acabar amb els tres joves morts: el musulmà d’una punyalada i els hindús a mans d’una massa venjativa. L’incident va engegar una reacció en cadena d’aldarulls i enfrontaments violents entre les comunitats musulmana i hindú que el dibuixant Joe Sacco (Malta, 1960) analitza a The once and future riot (El disturbio eterno en l'edició en castellà de Reservoir Books), un nou i extraordinari treball del pare del còmic periodístic. Amb paciència, tenacitat i empatia, Sacco dibuixa una complicada xarxa d’odis, xenofòbia, corrupció, masclisme i interessos electorals, un cicle de violència i mort que, tot i la distància que ens separa de l’Índia, resulta inquietantment familiar.

Hi ha persones que deixen empremta als barris que trepitgen. Una d'elles és Amaia Arrazola. La il·lustradora, que ha mort aquest dijous als 41 anys, ha rebut aquest divendres un sentit homenatge d'amics i veïns, que han cobert de flors el mural amb què l'autora de Totoro y yo va donar ànima i color a les obres del mercat de l'Abaceria Central, a la Vila de Gràcia. Aquest vespre, desenes de persones han volgut retre-li homenatge davant d'un dels seus últims treballs.

La il·lustradora Amaia Arrazola ha mort als 41 anys a Barcelona, la ciutat on la dibuixant basca s'havia establert feia anys i va desenvolupar la seva carrera professional. Arrazola era una de les il·lustradores més destacades de la seva generació, coneguda per llibres com l'homenatge a l'univers de Hayao Miyazaki Totoro y yo (Lunwerg, 2022) o el testimoni en primera persona sobre l'impacte de la maternitat El meteorito (Lunwerg, 2020), així com pels murals que va pintar al Japó, Madrid, Timisoara, Rabat o Barcelona, on va recobrir els 86 metres de la tanca del Mercat de l'Abaceria del barri de Gràcia.

Una iaia del Clot, un cambrer d’origen xinès, un exlegionari borni i un gos que no parla, però que es fa entendre. La Marga, el Quico, el Miguel i el Macuto són el nucli a partir del qual Javier Pérez Andújar i Raquel Gu orquestren un viatge delirant i ple de sorpreses al còmic La senyora Marga i els vampirs, que publica Finestres en català i Liana en castellà. Aquesta troupe galàctica liderada per la Marga i dibuixada amb un traç de gran vivesa que recorda al del mestre Raf travessa una Europa imaginària per salvar la Júlia, el fantasma que s’amaga al carro de la compra de la Marga i que, al mateix temps, el vampir Virgili té segrestada al seu castell. Pel camí troben un catàleg ben heterogeni de personatges, des de l’Home Llot –que recorda més a la Cosa del Pantà que a l’Home Llop– fins a una nena reversible i vampirs a dojo, fins i tot un que s’assembla a RuPaul i un altre clavat a Robert Smith de The Cure.

A Jean-Christophe Deveney (Hyères, França, 1977) li rondava una idea pel cap: fer un bon còmic sobre futbol en el qual es pogués criticar la part fosca d'aquest esport i alhora expressar l'amor que desperta un joc en què l'idealisme encara té un lloc. Però aquest escriptor i guionista de còmics solia trobar-se les portes tancades, i això que França és la terra on més es cuida el còmic. Però el futbol perdia aquest partit i no aconseguia perforar la defensa de la indústria del còmic europeu, més enllà de vells productes com Eric Castle.

Keum Suk Gendry-Kim (Goheung, 1971) és una de les escriptores i dibuixants de més pes en la literatura de Corea del Sud. Acostumada a treballar amb la realitat, les seves novel·les gràfiques recullen fets i testimonis de moments històrics com amb Herba (Reservoir Books, 2022), en què recollia el testimoni d'una esclava sexual de l'exèrcit japonès, i L'espera (Reservoir Books, 2023), on narrava el drama dels més de 130.000 coreans que van ser separats de les famílies durant la guerra. Ara, Gendry-Kim s'ha cenyit al moment més actual per enviar un missatge de pau entre les dues Corees. L'artista acaba de publicar El meu amic Kim Jong-un (Reservoir Books), amb traducció de Yasmine Bonjoch Luna, un llibre on s'aproxima a la figura del dictador a través d'entrevistes i trobades amb persones que el van conèixer, o que el van tenir a prop. Aprofitant la visita a Barcelona per presentar la novel·la, Keum Suk Gendry-Kim també participa al festival Kosmopolis del CCCB amb una xerrada aquest dijous a la tarda.

Hi ha sèries de còmic amb mala sort, d’altres que semblen maleïdes i després tenim Miracleman. La trajectòria editorial d’aquest personatge és un malson fascinant que, d’alguna manera, serveix com a mirall dels problemes i les disfuncions estructurals de la indústria del còmic nord-americana i britànica. N’hi ha prou amb dir que el llibre que documenta la tortuosa aventura editorial del personatge es titula Poisoned chalice. The extremely long and incredibly complex story of Marvelman (and Miracleman) [Calze verinós. L’extremadament llarga i increïblement complexa història de Marvelman (i Miracleman)]. Es va publicar el 2018, quan les batalles judicials i els conflictes d’autoria que van paralitzar la publicació de la sèrie durant més tres dècades semblaven finalment resolts; tanmateix, el que no sabia l’autor del llibre, l'irlandès Pádraig Ó Méalóid, era que el capítol més sòrdid i inesperat de la història s’acabaria escrivint el 2025, i el protagonitzaria Neil Gaiman.