El sector editorial no té por del 2021

L’any ha començat amb noves restriccions a causa de la crisi sanitària, com ara el tancament de llibreries en cap de setmana, una mesura que “ha deixat perplex el sector -segons recorda Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre-: el govern de la Generalitat va aprovar fa uns mesos que la venda de llibres era un bé tan essencial com la venda de productes d’alimentació”. Tot i els contratemps, el llibre ha resistit la prova de foc que ha representat la pandèmia de covid-19 en més bones condicions que altres sectors culturals. Potser per aquest motiu les editorials, després de reduir el ritme de publicacions un 15% durant l’any passat, han pogut reprendre l’activitat habitual, tot i que Tixis recorda que “al sector li tocarà reinventar-se una vegada més aquest Sant Jordi”. Arribaran traduccions molt esperades com les dels nous llibres d’Emmanuel Carrère, Kazuo Ishiguro i Maggie O’Farrell. En català publicaran Eva Baltasar, Xavier Bosch, Vicenç Villatoro, Víctor García Tur, Maria Barbal i Neus Canyelles. En castellà tornen pesos pesants com Javier Cercas, Milena Busquets i Javier Marías i nous valors com Luna Miguel, Elisa Victoria i Paula Bonet, que debutarà com a novel·lista amb L’anguila.

Una remuntada heroica

Les pèrdues del sector voregen ‘només’ el 5%

En un context en què les sales de cinema han recaptat un 72% menys que el 2019, l’assistència als museus ha caigut un 70% i la música en directe ha deixat d’ingressar uns 1.200 milions d’euros, el balanç del sector del llibre ha estat molt més optimista, encara que hagi tancat l’exercici amb pèrdues.

Entre març i maig, en ple confinament, les vendes de llibres van caure un 60% respecte a l’exercici anterior. Però, a partir de la desescalada i la reobertura de les llibreries, la situació va canviar radicalment i la remuntada del sector va ser heroica: només així s’entén que s’hagi tancat un any que hauria pogut ser fatídic per al món del llibre amb una caiguda del 5% pel que fa a la ficció, la no-ficció i el llibre infantil i juvenil, que representa al voltant de la meitat de la facturació total. La davallada del llibre de text ha sigut d’un 10%. Les exportacions de llibres n’han sortit més malparades: se n’han fet un 50% menys que el 2019.

Valors segurs i noves veus

Baltasar, Bosch i Cabré conviuen amb Pujadas, Viñas i Gas

En un any en què el contacte entre autors i lectors haurà de ser diferent per Sant Jordi, el sector continua buscant noms de proximitat. Entre les novetats avalades per guardons literaris hi ha L’aigua que vols, de Víctor García Tur -sobre el referèndum d’autodeterminació al Quebec del 1995- i les dones valentes de les novel·les de Maria Barbal (Tàndem) i Najat El Hachmi (Dilluns ens estimaran), amb les quals han guanyat els premis Josep Pla i Nadal. Tant el Documenta com el Mercè Rodoreda de contes aposten per valors joves: el primer guardó, que publicarà L’Altra al març, ha recompensat la història de reconstrucció familiar de Les closques, de Laia Viñas, i els contes irònics d’Els desperfectes, d’Irene Pujadas; el Rodoreda descobreix la faceta de narradora de la poeta Anna Gas amb El pèndol, que amb 25 anys i dos mesos és la guardonada més jove del palmarès. Encara queden per anunciar premis com el Ramon Llull i l’Anagrama, tots dos al gener, i l’Òmnium a la millor novel·la catalana de l’any, que tornarà a posar en circulació un dels títols més destacats del 2020.

Entre els retorns novel·lístics que tenen molts números d’aconseguir una repercussió notable hi ha Mamut, d’Eva Baltasar (Club Editor), La dona de la seva vida, de Xavier Bosch (Columna), Torno a casa, de Joan Carreras (Proa) i Sense fi, de Jordi Cabré (Univers). Hi haurà, també, novetats de Berta Jardí ( Saber estar, Univers), Neus Canyelles ( Autobiografia autoritzada, Empúries), Laia Fàbregas ( No escriuré la teva història, Empúries), Jordi Cussà ( Una aventura xinesa, Comanegra) i M. Mercè Cuartiella (Un món sense l’Oriol Gante, Rosa dels Vents). Borja Bagunyà trenca un parèntesi de deu anys en la ficció amb Els angles morts, novel·la que publica Periscopi i que explica el dia a dia d’un professor de teoria de la literatura casat amb una ginecòloga.

Mossos i assetjament

El retorn de Cercas, Marías i Busquets, i el debut de Paula Bonet

Independencia, de Javier Cercas, recupera el personatge del mosso d’esquadra Melchor Marín durant la turbulenta tardor catalana del 2017. És el primer llibre que publica a Tusquets des de fa quinze anys, segell on Cercas va fer fortuna amb Soldados de Salamina. Un autor que es manté fidel a la casa editorial on publica des de fa dècades, Javier Marías, publicarà Tomás Nevinson (Alfaguara), protagonitzada per l’espia que titula el llibre, marit d’un altre personatge emblemàtic de l’autor madrileny, Berta Isla. En l’apartat de retorns esperats hi ha el de Milena Busquets, que a Gema (Amsterdam / Anagrama) explica els records de la narradora sobre una amiga de joventut que acaba de morir. És la primera novel·la de Busquets des de També això passarà, que es va traduir a 30 llengües.

Lumen publicarà un dietari inèdit de Juan Marsé, Notas para unas memorias que nunca escribiré, que el barceloní va començar el 2004 i va mantenir, amb intermitències, fins a la seva mort. Club Editor, per la seva banda, publicarà la traducció catalana de Martí Sales de l’última novel·la de Marsé, Aquella puta tan distingida. També a Lumen, Luna Miguel llançarà Caliente, exploració en primera persona sobre “l’estigmatitzat desig de les dones”.

Blackie Books continua apostant per Elisa Victoria, que després de Vozdevieja narra a Evangelio la història d’una jove professora en un col·legi de monges. A Anagrama, Kiko Amat donarà a Revancha la seva visió sobre un grup violent d’ultres del Barça, i Paula Bonet debutarà amb la novel·la L’anguila, traduïda al català a Univers: l’autora vol mostrar al llibre “els atacs” que reben els cossos de les dones a partir de “les maternitats, les herències, un lèxic que nomena en masculí, la toxicitat de moltes relacions familiars” i “l’evidència d’agressions molt més radicals, les que es donen en els llocs de poder i que són executades per aquell que sap que el món està fet a la seva mida i que pot caminar tranquil·lament, campant al seu aire”.

Una tria de traduccions

Un 2021 amb Carrère, Slimani, Ishiguro, Strout i Naoise Dolan

Caldrà esperar fins a la segona meitat de l’any perquè arribin les traduccions de les noves novel·les de Jonathan Franzen ( Crossroads ), Cynthia Ozick ( Antiquities ) i Martin Amis ( Inside Story ). També per llegir el llibre més personal de Haruki Murakami, Primera persona del singular, i el quartet de volums sobre les estacions de l’any de Karl Ove Knausgard. Durant la primera meitat de l’any, però, arribaran llibres de dos premis Nobel de literatura: una novel·la sobre intel·ligència artificial de Kazuo Ishiguro ( Klara i el sol ) i Avern, de la poeta Louise Glück, a Edicions del Buc.

Edicions de 1984 publica Llum de febrer, d’Elizabeth Strout, i un nou lliurament del món contemplatiu i serè de Marilynne Robinson, Jack. Periscopi descobrirà la veu distòpica de Jacqueline Harpman amb Jo, que no he conegut mai els homes, Temas de Hoy aposta per Días apasionantes, de la irlandesa Naoise Dolan -comparada amb Sally Rooney-, i Males Herbes presenta la taiwanesa Li Ang amb Matar el marit. Dues autores de mirada contundent tornen amb novetat: Leïla Slimani publica El país dels altres, sobre una jove alsaciana que s’instal·la al Marroc amb el marit i és tractada amb desconfiança per ser dona, estrangera i catòlica; Alfaguara publica la nova novel·la d’Otessa Moshfegh, La muerte en sus manos, i Angle tradueix al català El meu any de descans i relaxació, sobre una dona que decideix tancar-se a casa durant uns mesos i equilibrar el seu incert estat d’ànim a base de pastilles.

Altres traduccions destacades són Ioga, d’Emmanuel Carrère (Anagrama) -crònica d’un matrimoni que s’enfonsa i de la depressió de l’autor-; Les gratituds, de Delphine de Vigan (Edicions 62); Una dolça venjança, de Jonas Jonasson (La Campana); No ho proveu a casa, d’Angela Readman (Godall), i El pare mort, la primera vegada que es pot llegir en català el postmodern Donald Barthelme, gentilesa d’Extinció Edicions, que també rescata de l’oblit la veu flamígera d’Unica Zürn amb Les trompetes de Jericó.

Editorials valentes

Univers i Viena comencen dues noves col·leccions

A més d’antologies de contes d’Edgar Allan Poe, Italo Svevo i Colette -totes tres a Comanegra- i de les novetats de Paul Valéry, Danilo Kis, Elizabeth Bishop i Elias Canetti -a Flâneur-, en el camp dels clàssics destaca la nova traducció d’ A la colònia penitenciària, de Franz Kafka, a Ela Geminada; les Confessions d’amor de Chiyo Uno (Ed. de 1984); El mestre i la Margarita, de Mikhaïl Bulgàkov (Proa); En una habitació i mitja, de Joseph Brodsky (Días Contados), i, coincidint amb els 200 anys del naixement de Fiódor Dostoievski, arribaran noves versions de Crim i càstig (Bernat Metge Universal), Apunts del subsòl (Angle) i El somni d’un home inútil (Godall).

Viena, una de les editorials que fa una aposta més ferma i diversa pels clàssics, comença la col·lecció Club Victòria, que reunirà novel·les angleses fins ara introbables o inèdites en català. Els primers títols són Seny i sentiment, de Jane Austen, i Una habitació amb vistes, d’E.M. Forster. A més, publicaran llibres inèdits en català d’Ivan Turguénev ( Infeliç ), Henry James ( Pandora ) i Françoise Sagan (T’agrada Brahms ). Una altra editorial que comença el 2021 estrenant col·lecció és Univers. El primer títol de Vides serà Molt a prop del final, de Diana Athill, editora i novel·lista britànica que va guanyar el prestigiós premi Costa amb aquest llibre de memòries sobre la vellesa.

Un dia de Sant Jordi incert

“Aquesta primera meitat d’any tenim poques certeses, però una d’elles és que Sant Jordi haurà de ser diferent -avança Patrici Tixis-. Serà un Sant Jordi millor que el de l’any passat, però segur que no podrà ser com el del 2019”. El president de la Cambra del Llibre explica que “l’explosió de gent als carrers” no serà possible a causa de les mesures sanitàries. “Serà un Sant Jordi amb una mà lligada a l’esquena”, afegeix. En un 23 d’abril normal es venen un milió i mig de llibres i es facturen al voltant de 22 milions d’euros, una xifra que representa un 10% del total anual.

“Treballem amb tres escenaris: el de mínims seria com el que es va poder veure el 23 de juliol, en què les llibreries treien la parada fora del seu establiment -afegeix Tixis-. Els altres escenaris han de trobar el suport de les institucions i complir les normes del Procicat, però la voluntat seria perimetrar espais on es pugui accedir per comprar els llibres i trobar la manera que els autors puguin signar les novetats assegurant la distància”.

El president de la Cambra reconeix que Sant Jordi no és l’únic punt calent del primer semestre de l’any: “L’altre gran esdeveniment de la primavera és el Còmic Barcelona, que reuneix més de 100.000 persones durant un cap de setmana”. El sector confia que la segona meitat de l’any es pugui celebrar la Setmana del Llibre en Català -igual que l’any passat- i, més endavant, també sigui possible el Saló del Manga. “Ens agradaria repetir la celebració del 23 de juliol, en un format que encara està per determinar però que voldríem que fos una vetllada dedicada a les llibreries i biblioteques -avança-. El mercat del llibre funciona amb puntes i valls, i l’inici de les vacances és un moment molt bo per triar les lectures d’estiu”.