BarcelonaLa tardor del 2016 l'editor Joan Carles Girbés va decidir fer-se un regal. Volia comprar un llibre gruixut, un "totxo", i els ulls li van anar a parar fins a la imatge Orgasmic man de Peter Hujar, que il·lustra la portada de Tan poca vida de Hanya Yanagihara editada en castellà per Lumen. "Vaig començar la novel·la sense saber de què anava i de seguida em va atrapar. Vaig tenir aquella sensació extraordinària de no voler-la acabar mai, de passar hores i hores submergit en una història sense ser conscient del pas del temps", explica Girbés. Quan va llegir l'última pàgina, el primer que li va venir al cap va ser que l'havia de publicar en català. Però tot just feia un parell de mesos que s'havia incorporat com a director editorial d'ARA Llibres i començar en un lloc nou amb la traducció d'una novel·la de més de 800 pàgines era un projecte arriscat. Vuit anys després, l'editor s'ha pogut treure aquella espina: Tan poca vida va arribar en català la passada tardor sota el segell d'Amsterdam i amb traducció d'Alexandre Gombau.

La novel·la de Hanya Yanagihara és una història dolorosa i colpidora sobre l'amistat masculina que ha triomfat per allà on ha passat. El camí que ha seguit el llibre a Catalunya és similar al d'altres títols que es van publicar en castellà anys enrere i que els últims mesos s'han traduït al català. La Segona Perifèria ha apostat per Somnis de trens de Denis Johnson, que existeix des del 2015 en castellà amb Random House. Periscopi acaba de llançar La vida del llibreter A.J. Fikry de Gabrielle Zevin, publicat el 2014 en castellà per AdN. I l'editorial Viena va treure el juny del 2023 Una temporada per xiular d'Ivan Doig, que el 2016 va sortir en castellà amb Libros del Asteroide. Des del mateix any hi ha disponible a les llibreries SPQR de Mary Beard amb Crítica, però això no va frenar l'editorial Columna a l'hora de publicar-la en català l'any passat. Tots són títols de gran èxit internacional que han arribat en català de forma inesperada, quan els llançaments mundials i les promocions dels autors feia temps que havien passat. I malgrat irrompre al mercat a destemps, s'han reafirmat com a fenòmens a casa nostra.

"Alguns de nosaltres fem la via catalana: comprem els drets i tractem el llibre com si no existís en castellà, actuant al marge de la realitat del nostre sector, que és bilingüe. A vegades surt bé i a vegades no", diu l'editor de La Segona Perifèria, Miquel Adam. Ell volia Somnis de trens al seu catàleg, així que va donar-li una oportunitat i va publicar-la el novembre passat amb traducció d'Ariadna Pous. El llibre va sortir originàriament el 2011 als Estats Units, però l'any passat —quan Adam ja en tenia els drets— The New York Times va incloure'l a la llista de les millors novel·les escrites el segle XXI i això va ajudar-lo a donar-li una nova volada. "Johnson és un escriptor molt estimat, que connecta amb els lectors amb històries sense èpica", diu Adam. Somnis de trens és protagonitzada per un home que construïa ponts per a ferrocarrils a principis del segle XX. La seva història és un homenatge a les persones anònimes que posa de manifest la importància del tren en la configuració de la cultura nord-americana.

Els llibreters, una peça fonamental

Algunes vegades publicar un escriptor d'èxit mundial obre les portes a les editorials a rescatar-ne obres anteriors que no havien arribat a casa nostra. Després de comprovar el gran èxit de Gabrielle Zevin amb Demà, demà i demà, Periscopi ha donat una nova vida en català a La vida del llibreter A.J. Fikry (amb traducció d'Octavi Gil), una novel·la que va aparèixer als Estats Units el 2014 i que és un cant a les segones oportunitats i a l'amor per a la lectura. El paper dels llibreters és clau en la ficció de Zevin i també en l'aventura dels editors de publicar títols en català que no són novetat. "Són llibres que els llibreters coneixen perfectament perquè ja van sortir en castellà. Una manera de no haver de gastar molts esforços promocionals en èpoques complicades com ara, a les portes de Sant Jordi, és oferir als llibreters autors que ells ja saben, d'entrada, que són molt bons", afirma Miquel Adam, que va fer un exercici similar amb Nena, dona, altres de Bernardine Evaristo (2024). 

Més enllà de la intenció comercial, rere aquests llibres hi ha la voluntat dels editors de fer un esforç de substitució perquè aquella literatura que consideren important i excel·lent estigui disponible en la nostra llengua. "Molts de nosaltres vam créixer llegint en català, però en un determinat moment de la joventut només trobàvem els llibres que ens interessaven en castellà. La intenció és que les generacions actuals no s'hi trobin, que puguin fer-se les seves biblioteques en català", afirma l'editor de Periscopi, Aniol Rafel, que refuta la idea que, si un títol existeix en castellà, no hi ha mercat per a la traducció en català. "No es tracta de regalar terreny ni de donar-los per perduts. El mercat és petit, complicat i precari, però si mirem xifres, en general, podem tenir-hi presència amb aquests títols en català", subratlla Rafel, que posa com a exemple tres altres autors del seu catàleg: Jeanette Winterson, José Eduardo Agualusa i David Foster Wallace.

Llibres amb aroma de clàssic

"Em sap molt de greu que un llibre que és bo no es publiqui en català perquè en castellà ja ha tingut recorregut. Això ens fa aspirar a una cultura adotzenada, sense pretensions, i no va enlloc", assenyala l'editora de Viena, Isabel Monsó. Malgrat que la col·lecció El cercle de Viena està especialitzada en clàssics moderns del segle XX, el 2023 van decidir fer una excepció i sumar-hi un llibre publicat originàriament el 2006: Una temporada per xiular d'Ivan Doig, que va traduir Marc Donat. "És el llibre més modern que hem publicat. Em va agradar moltíssim i connecta amb l'esperit de la col·lecció. Hi havia de ser", diu Monsó sobre aquesta història tendra i divertida d'una família de l'Amèrica rural a principis del segle XX.

L'editora explica que hi ha títols destinats a ser clàssics i que, per tant, traduir-los al català té tot el sentit del món. Ho van comprovar amb La llibreria ambulant de Christopher Morley, de la qual han fet cinc edicions malgrat que feia temps que ja circulava en castellà. "Són longsellers, llibres que llegeixes tota l’estona amb un somriure i que desprenen una aroma de clàssic intemporal. És cert que traduir-los és arriscat, però no s'ha de tenir por, perquè tenen públic", assenyala Monsó. És el mateix que ha passat amb SPQR de la catedràtica britànica Mary Beard, traduït per Joan Solé. "És una autèntica delícia, un llibre imprescindible sobre la Roma clàssica amb una doble virtut: no decep els experts i interessa als lectors no especialistes. Tenir-lo al catàleg és un orgull, perquè esdevindrà un clàssic", assegura l'editora de Columna, Marta Selvas.

Com Tan poca vida, SPQR és un llibre llarg (té prop de 700 pàgines) i publicar-lo implica uns costos elevats, tant de traducció com de producció. Aquest és un dels motius pels quals aquests títols arriben mesos més tard en la nostra llengua, quan els editors finalment veuen clar el projecte en termes econòmics. "La inversió és gran, però no ens podem permetre que fenòmens que agraden arreu del món, siguin del gènere que siguin, no estiguin disponibles en català", diu Joan Carles Girbés. Al catàleg d'Amsterdam van traduir L'estiu que la mare va tenir els ulls verds de Tatiana Tibuleac cinc anys després de la publicació en castellà i l'aposta els va sortir bé. En aquestes aventures el risc editorial és gran, però els lectors han demostrat que val la pena combatre'l si els llibres són bons.