Reportatge
Jordi Nopca

‘Reduccions’: 40 anys de poesia

SERRALLONGA, SARRATE, SOLÀ, MARTÍ I POL I TORRENTS A FINALS DE LA DÈCADA DELS 70. / JORDI PUIG I BOIX Zoom

La història de la revista de poesia Reduccions, que acaba de presentar un ambiciós i exemplar monogràfic dedicat a Feliu Formosa, arrenca molt abans que se’n publiqués el primer número, el gener de 1977. “A finals de la dècada dels 50 es va començar a publicar Inquietud Artística, on trobem articles de Segimon Serrallonga, Miquel Martí i Pol i Lluís Solà, i el 1961 va arrencar a Oriflama, amb col·laboracions de Ricard Torrents i Antoni Pous. Tots ells, juntament amb Jordi Sarrate, impulsarien anys després la revista Reduccions -explica Francesc Codina, filòleg, professor de la Universitat de Vic i actual director de la publicació-. El projecte hauria pogut arrencar molt abans, però es va trigar a obtenir l’autorització del govern”.

Codina resumeix els objectes fundacionals del projecte: “La voluntat era fer una revista de poesia d’àmbit nacional que n’abracés tots els aspectes, creació, traducció i estudi”. Fent un cop d’ull al primer número s’hi troben poemes d’Antoni Pous -mort prematurament el 1976, amb 44 anys-, Joan Brossa, Segimon Serrallonga, Josep Piera i Francesc Codina, però també traduccions de Hans Magnus Enzensberger a càrrec de Lluís Solà, articles de Joan Triadú i Ricard Torrents, i ressenyes de Miquel Desclot i Miquel Martí i Pol. “Des del principi els fundadors van tenir clar que no volien impulsar una tendència concreta de la poesia, més enllà de l’aposta per la qualitat -diu l’actual director, que va substituir Lluís Solà fa un any i mig-. És una revista eclèctica en el sentit estètic però amb l’exigència que el que s’hi publica tingui interès”. També hi ha hagut la voluntat d’equilibrar la procedència dels textos: “Mai no ens han faltat col·laboracions del País Valencià, un dels territoris d’on rebem més propostes, i tampoc de les illes Balears i la Catalunya Nord”. Per a Codina, un dels “grans mèrits” de Reduccions és “la continuïtat”: “Vam començar publicant quatre números l’any d’unes 60 pàgines. Ara en fem tres, però n’hi ha de dobles, que poden superar les 250 pàgines”. Des de l’inici, la revista ha sigut possible perquè tothom que hi està vinculat ho fa “gratia et amore ”, recorda el director. A més d’una sèrie d’accionistes que hi van posar diners al principi, el finançament ha vingut a través de le subscripcions, i des de la creació de la Universitat de Vic i el seu servei de publicacions, Eumo, Reduccions hi ha estat vinculada. “Actualment tenim uns 250 subscriptors, i és una xifra que hauria de créixer: volem que el concepte de subscriptor evolucioni cap al de soci protector”, comenta.

La principal dificultat de Reduccions és la de la “sostenibilitat econòmica”: “La poesia era un gènere emblemàtic als anys 70, políticament i nacionalment. A mesura que la literatura s’ha anat normalitzant i s’ha obert un espai comercial més gran, ha anat ocupant un espai de progressiva marginalització. Cal tenir en compte que els darrers anys hi ha hagut una marginació de la poesia en l’ensenyament, una situació que per sort comença a corregir-se”.

Tenint en compte que és una iniciativa privada, la continuïtat immediata de Reduccionsno està amenaçada, de moment. “En la nostra cultura hi ha hagut interrupcions, esperem que en el context actual no n’arribi cap de caràcter general -diu, abans d’esmentar unes paraules que Mercè Rodoreda va adreçar a Josep Tarradellas-: «L’intel·lectual català té, del Renaixement ençà, una manera de fer política, i només una: produir en català»”.