Norio Suzuki tenia un objectiu vital curiós: veure amb els seus ulls un panda en llibertat, descobrir l’abominable home de les neus i localitzar un soldat japonès perdut des de la Segona Guerra Mundial. La gent no se’l prenia gaire seriosament, però els japonesos són gent decidida i quan s’entesten a aconseguir una cosa, costa aturar-los.

Criat a Ichihara, al centre del Japó, durant els anys de postguerra el Norio va créixer envoltat de llibres. A finals dels anys 60, els joves de mig món aspiraven a viure en llibertat i qüestionaven convencionalismes i normes. En el seu cas, va abandonar els estudis d’econòmiques i va viatjar per tot el món fent autoestop. Van ser anys de somnis, marihuana, reflexions i llàgrimes per paratges remots de l’Àfrica i l’Àsia. El 1972, després de quatre anys voltant pel planeta, va tornar al Japó i es va adonar que no estava preparat per viure tal com li deien que havia de viure un japonès respectable.

Aquell mateix any, la premsa del país va publicar unes històries que van canviar la vida del Norio. El 1972 es va localitzar viu, dins una cova de l’illa de Guam, Shochi Yokoi, un soldat japonès que s’amagava des del 1945 pensant que la Segona Guerra Mundial se seguia lluitant. Pocs mesos després, un grup de policies de les Filipines van matar a trets en un indret remot de l’illa de Lubang un altre soldat amagat des del 1945, Kinshichi Kozuka, que es negava a rendir-se a les autoritats. Homes que seguien lluitant, perquè havien promès no rendir-se ni entregar-se si no els hi ordenava un superior. Norio Suzuki va entusiasmar-se en llegir que, segons els camperols i policies filipins, encara quedava un soldat japonès amagat: Hiroo Onoda.

Suzuki va decidir que ell localitzaria Onoda. Va visitar els seus familiars i va descobrir que era un home tradicional i molt religiós. Onoda havia treballat a la Xina quan aquest país va ser ocupat pels japonesos, i després va unir-se a l’exèrcit com a oficial d’intel·ligència. El 1944 va ser enviat a Lubang, on arran de la desfeta japonesa es va negar a rendir-se i va començar una guerra de guerrilles sense fi. Durant mesos, Onoda i els altres soldats van llegir un munt de pamflets, deixats pels camperols o llançats des d’avions, en què es comunicava que la guerra s’havia acabat. Però van creure que eren trampes i els van ignorar del tot.

Suzuki, doncs, va anunciar que marxaria a les Filipines per trobar Onoda en una roda de premsa on va explicar els seus principals objectius: trobar el soldat Onoda, un panda gegant a la Xina i l’abominable home de les neus. Preguntat per les raons, va dir que havia crescut llegint sobre el ieti i els pandes. I li feia il·lusió. Tothom el va prendre per boig, però el febrer del 1974 Suzuki va localitzar Onoda després de mesos de caminar per l’illa cridant en veu alta una consigna: “Onoda san, l’Emperador i el poble japonès estan preocupats per vós”. Suzuki es va guanyar la seva confiança, va conviure-hi algunes setmanes i es va fer fotografies amb ell de record. A les acaballes del 1974, finalment, el govern japonès va negociar amb el filipí que es perdonessin els crims del soldat Onoda, que havia robat a camperols i matat policies, i va enviar un antic superior seu, Yoshimi Taniguchi, perquè li ordenés entregar les armes.

Onoda mai va adaptar-se del tot al nou Japó i va patir un cop molt fort quan un noi depressiu va matar els seus pares. Va morir l’any 2014. Suzuki tampoc va tenir un final feliç. El 1975 va localitzar un panda. Però mai va poder fer realitat el tercer punt del seu somni perquè va morir per culpa d’una allau a l’Himàlaia quan buscava el ieti. Suzuki va afirmar que l’havia arribat a veure de lluny l’any 1975, però seguia fent exploracions perquè el volia conèixer cara a cara. Va perdre la vida intentant-ho.

'Luché y sobreviví', de Hiroo Onoda

Poc després de tornar al Japó, Hiroo Onoda va escriure un llibre on explicava els seus 30 anys lluitant a la jungla de les Filipines. Grijalbo el va publicar ràpidament a Espanya, i el llibre es pot trobar en edicions mexicanes i argentines, tot i que ha anat perdent embranzida. Onoda no es penedeix de res, per cert. Era un home tradicional.