Reportatge
NÚRIA JUANICO

Cinc anys encomanant passió per la lectura en català

Són editors resistents, anticonformistes i rebels. El 2013 van aplegar-se sota el sostre de Llegir en Català, a través del qual es donen a conèixer i fan força dins el sector editorial. Coincidint amb el 5è aniversari de l’associació, fan memòria amb l’ARA dels seus triomfs i marquen els reptes de futur

D’ESQUERRA  A DRETA I DE DALT A BAIX, ELS EDITORS FRANCESC 
 GIL-LLUCH (SALDONAR), ORIOL GONZÁLEZ (BIRABIRO), MARIA SEMPERE 
 (LES HORES), ARNAU CARNÉ (TIGRE  DE PAPER), 
 ILYA PÉRDIGO (ALREVÉS/
 CRIMS.CAT), LAURA HUERGA (RAIG VERD), NÚRIA ICETA (L’AVENÇ), ANIOL RAFEL (PERISCOPI)  I GRACIÀ SÀNCHEZ (EL GALL EDITOR) / PERE VIRGILI Zoom

Amb el pretext que totes publicaven narrativa per a adults en català, 10 editorials independents van construir el 2013 una casa comuna que van anomenar Llegir en Català. Cinc anys després algunes n’han sortit i d’altres hi han entrat, fent emergir el motiu real pel qual són totes dalt d’aquest carro: una mateixa manera d’entendre la literatura i el món editorial. Raig Verd, Periscopi, Sembra Llibres, Alrevés/Crims.cat, L’Avenç, Saldonar, El Gall, Tigre de Paper, BiraBiro i Meteora (com a soci honorífic) formen part de l’associació, que aquesta setmana ha celebrat el 5è aniversari i ha sumat un nou membre: l’editorial Les Hores. Aprofitant l’efemèride, han fet balanç amb l’ARA dels encerts assolits i han perfilat l’horitzó de fites que perseguiran els propers anys.

Units per visibilitzar-se

De fer-se presents a les llibreries a no perdre’s cap cita cultural

Van arrencar amb un cistell farcit d’idees i moltes ganes de treballar, però també amb la prudència dels que han vist des de primera línia els estralls de la crisi econòmica al món editorial. “Vam començar amb un blog, un compte de Twitter i un de Facebook. Però tot allò se’ns va fer petit, la realitat ha superat les nostres pretensions”, explica l’editora de Raig Verd, Laura Huerga. Una de les fites que els preocupava i alhora actuava com una amalgama que els unia a tots era la visibilitat dels seus segells als aparadors literaris, ja fos a les llibreries, a les fires sectorials o als mitjans de comunicació. “Com a editorial petita necessites treure el cap per damunt dels altres, que la gent et conegui i et tingui en compte. Associant-nos arribem allà on no arribaríem sols”, diu Gracià Sánchez d’El Gall Editor. Marc Garcés, de Tigre de Paper, explica que el seu segell “fa llibres polítics, un producte molt concret” i que formar part de Llegir en Català els ha ajudat a “obtenir una visualització” que d’una altra manera no tindrien. Entre els llibreters tenen molta partida guanyada, i ells mateixos els ho reconeixen. La responsable de L’Altell de Banyoles, Irene Tortós-Sala, ho deia durant la festa d’aniversari: “Heu aconseguit que us veiem com un únic far. No es respira ni un bri d’enveja entre vosaltres i, sincerament, em sorprèn que no us robeu els escriptors”.

Tot i que l’associació ja ha fet un bon tros de camí cap a la visibilització, encara els queda camp per córrer. Els editors es marquen ara eixamplar els seus territoris de conquesta i enfortir la seva presència en espais que encara se’ls resisteixen, com ara els centres comercials. El responsable de Periscopi, Aniol Rafel, admet que aquesta és una lluita “que no s’acaba mai” i Maria Sempere, de Les Hores, afegeix: “Es tracta d’anar escampant-nos perquè cada vegada ens conegui més gent i per poder atrapar públic”.

A la caça dels lectors

Les escoles són el pròxim territori que abordaran els editors

Els lectors són la saba de l’associació i els seus membres ho tenen claríssim. Per això des que van engegar han treballat per eixamplar la base de públic, tot i que les xifres encara queden lluny del paisatge desitjat. A Catalunya el percentatge de lectors se situa en un 67,8% -segons dades del departament de Cultura del 2016-, però d’aquests només un 27,4% llegeixen en català. Aquí és on Llegir en Català veu el seu gran repte. “Som conscients que encara existeix un prejudici cap a les traduccions catalanes, però cada vegada és més petit”, afirma Rafel, que precisa que per aconseguir-ho “cal vetllar per fer traduccions de qualitat, en què els lectors se sentin còmodes i compleixin amb els estàndards lingüístics”.

Francesc Gil-Lluch, de Saldonar, afegeix que també cal perdre “la rutina heretada d’alguns mitjans de comunicació, que per defecte sempre ensenyen més la traducció castellana que la catalana”. Els editors no neguen la crítica habitual del sector, que diu que som un país on es publica massa. Des d’Alrevés/Crims.cat, Ilya Pérdigo reivindica “l’autoestima literària de Catalunya” i subratlla que “hi ha molts espais per omplir però també hi ha una necessitat de públic evident”. Per engreixar la massa lectora, Llegir en Català picarà aviat la porta de les escoles. L’associació prepara un projecte educatiu per portar els seus títols als centres i a les respectives biblioteques. “Cal renovar les lectures educatives, moltes no estan actualitzades i no són motivadores”, indica l’editor de BiraBiro, Oriol González, que explica que amb aquest projecte intentaran “crear lectors des de petits perquè en el futur ho segueixin sent”.

Combatre reptes de sector

Reivindiquen els traductors i volen lluitar contra la precarietat

El ressò que ha guanyat Llegir en Català en aquests cinc anys es deu en gran part als seus esforços per ser presents en totes les cites culturals possibles, però també per combatre algunes esquerdes del sector des d’una posició comuna. La lluita pel reconeixement dels traductors, per exemple, es va convertir el 2014 en una de les seves reivindicacions insígnia. “Vam decidir col·locar les biografies dels traductors a les solapes, al costat de les dels escriptors, i ara altres segells també ho fan”, recorda l’editora de L’Avenç, Núria Iceta. La traductora Anna Casassas els agraïa aquest gest a la festa dels cinc anys, quan va subratllar l’actitud “de resistència, anticonformista i rebel” de l’associació.

Llegir en Català es mou des del convenciment que els cal adreçar-se i aliar-se amb els agents del sector. Això els ha portat a posicionar-se davant aquelles decisions que no han trobat adequades, com quan van carregar contra la manera en què es va posar en marxa el sistema Ebiblio de les biblioteques de Catalunya. A partir d’accions com aquesta han aconseguit consolidar-se com una veu rellevant del món editorial. “Participem en qualsevol cosa que tingui a veure amb el sector. Ens hem guanyat un lloc i ara tenim la sensació que ens tenen en compte”, afirma Pérdigo. Això no impedeix, però, que segueixin batallant per solucionar una llista de problemàtiques, encapçalada per la precarietat del sector. “Les tarifes dels col·laboradors no pugen des de l’any 2000 i el règim d’autònoms és sagnant per a ells. Precaritzar el sector afecta el producte, aquest és un repte de tots”, assegura Huerga.

Els editors esperen amb una certa cautela que les institucions siguin al seu costat per resoldre les qüestions que els preocupen. Una d’aquestes és el Pla Nacional de Lectura, que la consellera de Cultura, Laura Borràs, citava dimecres en una entrevista amb l’ARA com una de les seves prioritats. “Podran comptar amb nosaltres. Hi hem sigut des del primer dia -diu Núria Iceta-. Però hi ha coses que no poden ser, com que el pressupost de Cultura no superi el 2%. El que tenim ara mateix és lamentable”.

Creuar les fronteres

Assistir a cites internacionals és un dels objectius per al futur

Llegir en Català s’enorgulleix especialment d’un triomf que els va empènyer a creuar la frontera. “Fa uns anys vam aconseguir convèncer el director de l’àrea del llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Joaquim Bejarano, de la importància de ser a la Fira del Llibre de Guadalajara -explica Pérdigo-. Des d’aleshores l’ICEC hi té un estand amb gairebé 20 editorials i representació de l’Institut Ramon Llull”.

Caminar cap a la internacionalització dels segells i, de retruc, dels seus llibres i autors és precisament un dels cims que Llegir en Català vol coronar els pròxims anys. De cites literàries per donar-se a conèixer no els en falten: Barcelona és la ciutat convidada de la Fira del Llibre de Buenos Aires el 2019 i Catalunya serà una convidada especial de la Fira del Llibre de Londres el 2020.