SOMIATRUITES
Llegim Reportatges 17/08/2017

Charles Lightoller: Sobreviure al ‘Titanic’ i a dues guerres mundials

Charles Lightoller, membre de la tripulació del ‘Titanic’, va ser un dels britànics que van rescatar soldats a Dunkerque amb el seu vaixell quan ja era un jubilat

i
Toni Padilla
3 min
Retrat de Lightoller fet quan va entrar a treballar a la companyia del Titanic

En una granja de gallines, un empleat va caure al fang mentre perseguia un gall i va rebre una esbroncada del granger que l’havia contractat. Charles Lightoller ja era gran, tenia més de 55 anys, i amb aquella feina se sentia humiliat. “Soc un heroi de guerra, un respecte!”, va cridar. Però el granger el va menystenir. “Tu portes mala sort, no t’hauria d’haver contractat”, va replicar el propietari. Charles Lightoller era un dels supervivents del Titanic. De fet, era el més veterà dels membres de la tripulació que van sobreviure: aquell 1912 tenia 38 anys. Però un cop va abandonar la carrera naval, Lightoller va descobrir que la gent no volia contractar els supervivents del Titanic, ja que es pensava que portaven mala sort. I en el seu cas potser tenien raó.

D’entrada, havia nascut en una casa particular, i el seu pare els va abandonar quan ell era un nen. Els Lightoller eren anglesos d’interior, grangers amb un molí, però amb 13 anys el Charles va marxar de casa i es va enrolar en un vaixell. Durant el seu segon viatge, la nau va estar a un pas d’enfonsar-se just davant de Rio de Janeiro, i quan van entrar a port la ciutat es trobava en plena revolta social i hi havia morts pels carrers. En el tercer viatge la nau va acabar en una illa deserta, on el jove Lightoller va passar una setmana esperant que el rescatessin. El quart viatge el va fer amb una nau que el va portar a Austràlia, on va patir un altre naufragi davant del port de Melbourne. Però va seguir navegant, i la primera nau en què va tenir càrrec com a segon oficial es va incendiar a l’Índia. Poc després gairebé mor de malària a la costa africana.

El 1898, Lightoller tenia 24 anys i va decidir que ja en tenia prou, dels perills marítims. Així doncs, va marxar al nord del Canadà a buscar or. Però l’aposta no li va sortir bé i va acabar fent de captaire pel país, fins a arreplegar els diners per poder tornar al Regne Unit. El gener de l’any 1900 Lightoller va començar la seva carrera amb la White Star Line com a quart oficial del vaixell SS Medic per anar a Austràlia, on va ser detingut per haver entrat borratxo en una torre de guàrdia, on volia fer creure a la població local que un grup de bòers estaven atacant Sydney des de Sud-àfrica. La broma li va sortir malament, ja que va destrossar-ho tot i va acabar empresonat. Malgrat tot, va prosperar a de la companyia White Star Line i va treballar en naus com el Majestic, l’ Oceanic i, finalment, el Titanic.

La famosa nit del 14 d’abril del 1912, Lightoller ja portava el pijama posat quan va sentir l’impacte amb l’iceberg que va marcar el destí del vaixell més famós de la història. Lightoller va ajudar els passatgers a pujar a les naus de salvament, però va acabar caient a l’aigua i va sobreviure per poc, ja que un remolí d’aigua provocat per l’enfonsament gairebé se l’emporta. Tot i així, com que tenia experiència en naufragis, quan va caure a l’aigua va allunyar-se de la nau en lloc d’acostar-s’hi. I això el va salvar.

Durant les setmanes posteriors, com tota la tripulació, Lightoller va declarar davant dels jutges per aclarir quina responsabilitat tenia. En el seu cas el van absoldre i pocs anys després va entrar a la marina reial britànica per lluitar a la Primera Guerra Mundial, on va guanyar una condecoració per haver enfonsat un submarí alemany. Lightoller creia que aquesta fita li permetria esborrar el record del Titanic, però als anys 20 va veure com ningú li donava feina i va marxar a treballar en una granja de gallines. Un cop jubilat es va comprar una petita nau, el Sundowner, i es dedicava a navegar feliç per la costa. El 1940, però, el govern britànic va demanar a tothom que tingués una nau que es posés al servei de l’exèrcit per rescatar els soldats britànics atrapats pels nazis a Dunkerque. Lightoller, llavors amb 66 anys, va navegar, capitanejant la nau, fins a la costa francesa jugant-se la vida per salvar centenars de joves. Finalment, després de perdre dos fills a la guerra, va morir com un heroi als 78 anys.

'El Titànic', de Joseph Conrad

Abans de fer fortuna amb les lletres, Joseph Conrad va ser mariner, va jugar-se la vida creuant oceans i va patir un naufragi. Per aquest motiu, quan el Titanic va enfonsar-se va sentir-se atret per aquest fet i va escriure dos relats on exposava el seu punt de vista, crític amb els que es creuen per sobre de la natura i el mar.

stats