11/11/2016

Catalunya posa en valor les llibreries

5 min
Catalunya posa en valor les llibreries

BarcelonaCoincidint amb la inauguració de l’última fira Liber, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, afirmava que Catalunya és “una nació-llibre” i que hi ha una “actitud gairebé reverencial cap als llibres”. El mapa de llibreries que acaba de presentar el departament de Cultura demostra que no era una afirmació gratuïta. Encara que els índexs de lectura del país continuïn per sota de la mitjana europea -està 2,7 punts per sota del 68% comunitari-, té una xarxa d’establiments densa i amb una capil·laritat poc habitual a la resta de l’Estat. Ara mateix, el nombre de llibreries a Catalunya gairebé duplica la mitjana europea: en dades del 2012, aquesta es col·locava en 5,5 establiments per cada 100.000 habitants; el territori català presenta una mitjana de 10,74 establiments, i aquesta xifra s’enfila fins als 11,50 en el cas de la demarcació de Girona.

El mapa de llibreries dóna xifres optimistes a un sector castigat per la crisi, els canvis d’hàbits del consum cultural i la irrupció de l’e-book. Entre el 2010 i el 2014 les llibreries van perdre un 26,5% de facturació a l’Estat. Així i tot, a Catalunya hi ha 806 establiments. “El primer canal de venda de llibres a Catalunya són les llibreries independents: n’hi ha 495 i representen el 61,4%”, comenta Joaquim Bejarano, director de l’àrea del llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals. Les grans cadenes de llibreries, 59, només representen un 7,3% del total, cosa que s’entén si s’observen els criteris: han de tenir més de 25 establiments o més de 50 assalariats. “Aquí predominen les llibreries mitjanes i petites -diu Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters-. La producció editorial al nostre país és molt alta per l’índex de lectors que tenim. Som molt creatius malgrat que tenim un mercat més feble que altres països europeus. A Catalunya, a més, tenim dues literatures: podria ser un altre motiu que faci créixer la producció”. La davallada de les vendes dels últims anys ha comportat el tancament de locals emblemàtics com la Catalònia, Áncora y Delfín i Negra y Criminal. També ha forçat les mudances d’establiments com la Documenta, la Jaimes i l’Ona. “El mapa que acabem de presentar mostra que el sector no s’enfonsa, es reinventa i es recondueix”, afirma el president del gremi.

Densitat i riquesa

Laie es converteix en la primera Llibreria de Referència

La distribució territorial de les llibreries és una de les més equilibrades de tot l’Estat. A Barcelona hi ha 594 llibreries en 314 municipis que donen servei a 5.524.082 persones. A Girona n’hi ha 87 per 226 municipis, que es corresponen amb una població de 756.552 habitants. La demarcació amb menys llibreries és Lleida (46 per a 224 municipis), però la que té una mitjana més baixa d’establiments per 100.000 habitants és la de Tarragona: n’hi ha 79 en 184 municipis on viuen 795.101 habitants. “El teixit barceloní i gironí és dens i ric. Tenim feina a fer a les comarques de Lleida i Tarragona”, assegura el conseller de Cultura, Santi Vila, que aquesta setmana ha presentat el segell Llibreria de Referència, al qual podran optar 554 establiments de tot Catalunya: la primera que l’ha aconseguit és la barcelonina Laie, fundada el 1979. “Volem reconèixer les llibreries que fan una activitat que va més enllà de la venda, que s’han convertit en prescriptores i en grans programadores d’activitats culturals -continua Vila-. La manera de combatre l’empobriment o la desorientació és reconeixent-ne la qualitat”.

El 2015 Catalunya va ser la comunitat autònoma on es van comprar més llibres. Dels 155 milions d’exemplars venuts al llarg de l’any a tot l’Estat -un 1,2% més que l’exercici anterior-, un 17,9% es van adquirir a Catalunya, percentatge que supera el de Madrid (16,2%) i Andalusia (11,9%). Juancho Pons, president de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreries (CEGAL), explicava aquesta setmana que “a l’Estat hi ha actualment 3.895 establiments amb llicència de llibreries”. L’any anterior se’n comptabilitzaven 3.650: a Espanya hi ha més llibreries que en cap altre estat de la Unió Europea. “Les noves llibreries tenen unes dimensions més petites i menys personal que les que predominaven abans”, afirma Pons. A Catalunya, una llibreria independent té una mitjana de 3,2 treballadors fixos, i una gran cadena 8,60. La facturació mitjana total de la primera categoria és de 373.830,99 euros; la d’una gran cadena, d’1,5 milions d’euros.

Una de les dades reveladores de l’estudi del departament de Cultura són les vendes per llengua en funció del tipus de llibreria. A les independents, un 40,8% dels títols venuts són en català, mentre que un 50,4% són en castellà i un 8,9% en llengües estrangeres. A les grans cadenes, el català és testimonial -només arriba al 27%- i a les grans superfícies passa si fa no fa el mateix -és d’un 32,5%-. A l’hora d’observar la varietat de títols disponibles en una llibreria independent o en una gran cadena, la mitjana no és gaire diferent: en el primer cas és de 7.549 títols; en el segon, de 8.100.

Barcelona, ciutat llibresca

La capital catalana té un

centenar llarg de llibreries

La demarcació de Barcelona, amb 594 llibreries, concentra el 73,7% dels punts de venda de tot el territori. La capital catalana en té com a mínim 122, segons el mapa que acaba de presentar l’associació Contexto de Editores, integrada per Libros del Asteroide, Impedimenta, Periférica, Sexto Piso i Nórdica. Comparant-lo amb el mapa de llibreries de Madrid, Barcelona hi surt guanyant. La densitat de llibreries és més alta: a Madrid també n’hi ha 122, però la població és de 3,2 milions d’habitants, el doble que la de Barcelona. A Madrid estan concentrades sobretot al centre de la ciutat, i a Barcelona hi ha una dispersió creixent.

“El centre ritual de les llibreries va ser el carrer Llibreteria, la plaça Reial i la Rambla, però a partir del segle XIX van començar a aparèixer llibreries a l’Eixample, i durant el franquisme s’escamparien fins a Sarrià i passeig de Gràcia cap amunt -explica Jorge Carrión, autor de l’imprescindible assaig Librerías, que Anagrama reeditarà en una versió ampliada a finals de novembre-. El gran canvi del segle XX al XXI és que s’està buidant el centre històric de llibreries i s’ha creat un centre perifèric”. Al Poblenou hi ha la NoLlegiu. A Sant Antoni, la Calders. A Sants, Barra / Llibre i La Ciutat Invisible. A Sant Gervasi, Casa Usher. “Les franquícies, la marca Barcelona i el turisme de luxe han canviat la geografia de llibreries -diu Carrión-. Actualment tenim una ciutat culturalment més democràtica que fa uns anys perquè hi ha molt bones llibreries i biblioteques als barris”. Gràcia s’autodenomina des de fa uns anys Vila dels Llibres a causa de la densitat d’establiments generalistes o especialitzats que hi ha: a la seva web en comptabilitzen trenta.

“Tots els mapes són seleccions de la realitat, i en el de Contexto hi falten llibreries -explica Carrión-. Una d’elles és Sagitari, al barri d’Horta”. Tampoc hi són representades les llibreries de vell -des de les clàssiques, situades al voltant del carrer Aribau, fins a Re-Read, que només a Barcelona ja té set botigues- o projectes cooperatius com l’Espai Contrabandos o la minúscula Sons of Gutenberg. “Algunes de les noves llibreries són agents culturals de primer nivell -continua-. Són capaces d’alimentar una doble conversa: la real, programant presentacions, debats, cursos i tallers, i la virtual, a través de les xarxes socials. Aconsegueixen una cosa molt meritòria: fer que els llibres tinguin una presència les 24 hores del dia”.

stats