REPORTATGE

Cap on va el sector editorial?

Bernat Ruiz Domènech i Jorge Carrión acaben de publicar dos assajos en què analitzen les transformacions en el món del llibre durant l’última dècada: les noves editorials independents, la irrupció d’Amazon, el creixement de la lectura digital i les potencialitats del llibre en català. ‘Desencadenats’ i ‘Contra Amazon’ són dues aproximacions imprescindibles per a tothom qui vulgui conèixer el present i el futur imminent del sector

Cap on  Va el sector editorial? / PERE TORDERA Zoom

“El perímetre del sector editorial fa vint anys que s’encongeix. Hi ha hagut una gran davallada per dos motius: la crisi econòmica i la crisi del model del llibre”. Aquestes paraules sintetitzen el punt de partida de Desencadenats, el primer assaig de Bernat Ruiz Domènech: professor, consultor editorial i, des de fa poc més d’un any, propietari de l’editorial independent Apostroph. El volum, publicat per Edicions Saldonar, és una aproximació de “vocació divulgativa” sobre el passat, present i futur pròxim del món del llibre, però sense estalviar ni un gram d’exigència ni de rigor als lectors.

Arrenca amb el “miratge” d’haver crescut en un entorn en què el llibre va ocupar el paper central en la cultura. “El segle XX significa una anomalia lectora perquè els grans mitjans de masses es donen la mà amb la impremta moderna, les llibreries, les xarxes de biblioteques i un concepte empresarial i comercial de producció i venda de llibres”, escriu a Desencadenats. “Mai tants havien llegit tant a tan pocs”, continua. Però el segle XXI “ja no serà el segle del llibre”, encara que la lectura continuï sent una forma primordial d’accedir al coneixement. L’assaig aborda la transformació del sector editorial en camps com el del “llibre tècnic i universitari, que s’ha anat desmaterialitzant en formats com el PDF”, o també el mercat de les enciclopèdies: “Fins que internet va donar pas al model de la Viquipèdia, les enciclopèdies en paper havien estat una forma eficient de fabricar, distribuir i consultar els seus continguts”. Una xifra comparativa interessant que recull el llibre és la diferència de mida entre el projecte enciclopèdic francès de Diderot i D’Alembert, que reuneix 72.999 articles en 28 volums en què van col·laborar 160 especialistes, i la versió anglesa de la Wikipedia, nodrida a partir de milers de col·laboradors, que si s’hagués imprès el 2015 hauria ocupat més de 7.400 volums de 700 pàgines cadascun. Quatre anys després, la versió anglesa està a punt d’arribar als sis milions d’articles. La catalana s’acosta als 625.000. “El futur enciclopedista es troba en la gestió de comunitats, no en la producció directa de continguts -diu Ruiz Domènech-. Des de l’inici ja era aquest, el seu valor afegit, però els imperatius industrials van invertir aquesta lògica durant molt de temps”.

Resisteix el paper?

Desencadenats dedica pàgines de gran interès a l’anàlisi de com la indústria del llibre ha canviat durant l’última dècada. L’assagista parla d’un problema greu d’“ineficiència” en el sector editorial espanyol. El 2017 es publicaven molts més títols que una dècada enrere, quan va començar la crisi-12.000 més que el 2008-, però el nombre d’exemplars que es posaven en circulació havia baixat sensiblement -de 291 milions a 187-, i també la davallada en facturació era notable -de 2.287 milions a 1.490-. “Enmig d’una forta contracció del consum i d’un canvi d’hàbits culturals, que provocaven una baixada de facturació del 34,9%, augmentar la publicació de títols un 21,5% és un suïcidi”, afirma l’autor.

Zoom

Una de les transformacions notables d’aquest últim decenni ha sigut “el trencament de la dicotomia entre el llibre de paper i el digital -afegeix-. Ara ja no parlem en aquests termes, sinó pel que fa a les finestres de lectura en què volem llegir. Podem triar llegir un mateix contingut per mòbil, tauleta o també, segons el model, en e-reader”. El llibre en format paper “no s’oposa a les finestres”: a Espanya continua sent majoritari pel que fa al consum de literatura o assaig de contingut humanístic. “El paper resisteix molt bé en camps com el literari, i fins i tot en alguns aspectes recupera terreny si el comparem amb xifres dels anys més durs de la crisi -explica-. Però el llibre digital no ha sigut un bluf, com ens volen fer creure alguns”. Ruiz Domènech recorda que en països com els Estats Units ja es llegeix “més novel·la romàntica en pantalla que en paper”, i que al gènere negre li està passant una cosa semblant.

Creix l’autopublicació

“Un altre fenomen recent és el de l’autopublicació, sobretot des d’Amazon”, comenta. “Per només 300 euros tens una edició digital com Déu mana”, explicava Josep Capsir poc després d’haver aconseguit vendre 17.000 exemplars d’una de les seves novel·les històriques a través d’Amazon. Si el percentatge de drets d’autor en la cadena tradicional del llibre oscil·la entre el 8% i el 12%, autopublicar-se a Amazon deixa un marge de més del 30%. Tret d’alguna xifra que l’empresa de Jeff Bezos ha fet pública -com ara que a Amazon Espanya un 33% dels llibres del top 100 són autopublicats, o que, només en castellà, l’oferta de títols autopublicats supera els 86.000 (dades del 2015)-, l’opacitat del gegant nord-americà és remarcable. “Amazon va començar a construir la seva audiència des del minut zero -recorda l’autor de Desencadenats -. El món editorial no ho ha fet gairebé mai. Però últimament molts editors i llibreters independents han començat a col·laborar per identificar públics afins a tots dos, i fent xarxa guanyen visibilitat”.

L’ètica dels lectors

El llibreter del futur no pot ser només un botiguer. L’editor ha de tenir un paper més actiu en els títols que publica. L’autor necessita bolcar-se en la promoció de la seva obra. Aquestes tres característiques apareixen als articles i entrevistes que Jorge Carrión ha recollit a Contra Amazon (Galaxia Gutenberg, 2019), que arriba uns mesos després de l’edició catalana de Llibreries (Navona), que ja s’ha traduït a una vintena de llengües. “Hi ha hagut una metamorfosi radical dels mecanismes de prescripció de la cultura -comenta des de Madrid, on acaba de presentar el llibre-. No té cap sentit estar en contra del conjunt, sinó que el que em sembla interessant és com ens posisicionem respecte a aquest ecosistema: quina és la teva ètica i poètica”. El text inicial de Contra Amazon és un manifest que apel·la a ser conscients de les coses que implica comprar a través de portals com Amazon. “Tot és tan ràpid, transparent i fluid que sembla que no hi hagi intermediació, però sí que n’hi ha. La pagues amb diners i amb les teves dades -comenta-. Els dispositius electrònics s’han convertit en instruments sofisticats d’espionatge massiu. No només passa a Amazon. Qualsevol lector d’un diari que accepti les cookies per poder llegir un article també està sent espiat”.

Carrión es posiciona “en contra dels profetes tecnològics”: “Les llibreries tenen força, ara mateix, però tot apunta cap a una nova crisi econòmica i això vol dir que tindran més possibilitats de sobreviure aquells projectes que hagin sigut capaços de crear comunitats emocionals fortes”. Una bona llibreria és un espai que planteja una paradoxa com la desconnexió (la relació entre el llibre i tu és única) però també de connexió (a través de presentacions, clubs de lectura i socialització, si l’establiment compta amb un bar, per exemple). “En l’última crisi, entre els pocs àmbits que no van patir un retrocés hi havia la novel·la gràfica i el llibre il·lustrat -explica-. Durant la crisi no renuncies a les passions privades que no tenen un equivalent en el món digital”.

El cas del llibre en català

El llibre en català també presenta trets anticíclics, recorda Bernat Ruiz Domènech a Desencadenats. “La Setmana del Llibre ha crescut cada any en plena crisi, i ara mateix ja factura 543.000 euros”, explica. Cinc anys enrere, la xifra era de només 241.000 euros. Ara mateix el Grup 62 -integrat a Planeta- continua encapçalant la publicació de llibres en català. “Penguin Random House va comprar La Campana l’estiu passat, i aquesta notícia té dues lectures: es perd perímetre independent, però un gran grup ha vist les potencialitats del negoci en català, i això és bo com a símptoma del mercat”, comenta. Bernat Ruiz Domènech afegeix que el llibre en català “s’està quedant sense classe mitjana”, tot i que opina que el grup Som -que inclou Ara Llibres i Amsterdam-“encara pot créixer”. A la florida de petites editorials de l’última dècada cal afegir-hi també editorials de fora del domini lingüístic, com ara Errata Naturae i Periférica, que també han començat a publicar esporàdicament en català. “Les editorials independents són viables amb tirades amb què editorials grans i mitjanes perdrien diners -diu-. Com que la capacitat de créixer en volum és força limitada, han d’augmentar en millora de marges, de productivitat: creixen fent les coses millor, no fent-ne més”.