Annie Cohen Kopchovsky va llegir a la premsa que diverses persones debatien sobre si es podia fer la volta al món en bicicleta en un any. E.C. Pfeiffer, un estudiant de Harvard, va anunciar que ho faria, però va resultar que Pfeiffer no havia après ètica, a Harvard, i ho deia per rebre diners de patrocinadors i després desaparèixer. Però l’Annie va començar a somiar: com devia ser, fer la volta al món en bicicleta? Era l’estiu del 1894 i tothom parlava del britànic Thomas Stevens, el primer home a fer la volta al món pedalejant, barrejant llargues etapes en bicicleta amb altres en vaixell. Ja se sap que les bicicletes, per travessar mars, no serveixen. L’Annie seguia aquelles notícies entusiasmada, fins que va llegir que uns homes de negocis de Boston s’havien jugat 10.000 dòlars que cap dona podia fer la volta al món, en bicicleta, en 12 mesos. La premsa buscava una valenta que intentés demostrar si era possible, i ella s’hi va presentar voluntària. Llàstima que no sabia anar en bicicleta.

Nascuda el 1870 a Letònia, l’Annie va arribar a Boston el 1875 amb la seva família, jueva ortodoxa, buscant fortuna. És a dir, no tenia gaires records dels seus anys a Europa, tot i que sí que recordava que es vivia amb por per culpa dels pogroms contra els jueus. L’Annie, després de la mort dels seus pares per malaltia, es va casar amb Max Kopchovsky, un home molt religiós que passava més temps a la sinagoga que treballant. L’Annie, que va tenir tres fills en els quatre primers anys de matrimoni, va trobar feina venent publicitat per diferents diaris de Boston, i així és com va descobrir la juguesca entre Albert Reeder, un metge, i Albert Pope, un exmilitar que tenia una fàbrica de bicicletes. Pope, doncs, va oferir una bicicleta, els diaris van posar els diners i l’Annie va aprendre a pedalejar les setmanes anteriors a l’inici del repte, el setembre del 1894. Era una època en què les dones havien convertit el fet d’anar en bicicleta en un acte d’alliberament, ja que podien moure’s en llibertat i anar fent canviar la seva roba. I l’Annie, una mare de família, es volia rebel·lar per ser lliure.

L’Annie, però, es va haver de buscar un pseudònim per ser patrocinada per la premsa, de manera que va iniciar el viatge amb el nom d’Annie Londonderry. La raó? Tenia un cognom jueu, i Boston, llavors, era bastant antisemita. Amb un nou cognom i una nova bicicleta, Annie Londonderry Cohen Kopchovsky va escollir travessar els Estats Units de Boston a San Francisco. La primera part del viatge la va fer amb faldilla llarga i la bicicleta oferta per Albert Pope, però va trigar massa a arribar a Illinois i, quan per fi va entrar a Chicago, va entendre que calia canviar el guió: ella mateixa va negociar amb un empresari local per aconseguir una bicicleta més lleugera, va canviar la faldilla pels pantalons i va decidir tornar enrere, cap a Nova York, per invertir el sentit de la volta al món i passar tot l’hivern en un vaixell, i no a la carretera. Així va arribar a París, on va tenir un munt de problemes: va ser detinguda per escàndol públic, ja que no era normal veure una dona amb pantalons pedalejant, i va seguir fins a Marsella. La seva idea era anar agafant vaixells i cobrint trajectes més curts en bicicleta. L’Annie va pedalejar per Alexandria, Colombo, Singapur, Saigon, Hong Kong, Xangai, Nagasaki i Kobe, cobrint distàncies relativament llargues entre ports. Finalment, va agafar un vaixell de Yokohama a San Francisco. En l’últim tram de viatge, tot i ser atropellada per un cavall, va aconseguir travessar els Estats Units fent algun trajecte considerat massa dur en tren, ja que la juguesca incloïa només els trams on hi havia carreteres.

El 12 de setembre del 1895 l’Annie va arribar a Chicago: havia aconseguit fer la volta al món en menys d’un any i guanyava el premi de 10.000 dòlars. Va ser rebuda per una gentada i pels seus familiars. Fins al final de la seva vida va lluitar pels drets de les dones fent conferències i traient de la misèria la família.