Llegim 24/11/2012

El renaixement dels superherois

El gènere superheroic torna a ser l'epicentre de l'univers del còmic gràcies a l'impacte de Hollywood, la qualitat dels guions i la necessitat de referents i ideals en temps difícils

Israel Punzano
4 min
El renaixement dels superherois

Els superherois tenen un cicle de vida singular: neixen, creixen, moren i... ressusciten. El gènere superheroic comparteix destí amb els seus personatges i té una capacitat de regeneració a prova dekryptonita. Ara viu una època d'or i ha superat definitivament la crisi creativa dels anys 90. "El còmic de superherois s'ha vist beneficiat pel gran èxit de superproduccions cinematogràfiques com Els venjadors , una de les pel·lícules més taquilleres de la història. Aquest increment de lectors, però, hauria sigut passatger si no fos per la qualitat dels actuals còmics de superherois, que han recuperat el seu regnat i estan en un moment brillant", explica Carles Santamaria, director del Saló del Còmic de Barcelona.

Als Estats Units, per atreure lectors, Marvel ha fet tabula rasa i ha rellançat les seves col·leccions -que han tornat a començar des del número 1- iniciant un nova etapa batejada com a Marvel Now! És una operació semblant a la que va fer DC, la casa de Batman i Superman, amb The New 52 , una iniciativa que va suposar començar de zero amb l'estrena de 52 noves sèries que posaven fi a la numeració de capçaleres tan importants com Action Comics i Detective Comics , mites del còmic amb més de 800 números al darrere.

Les noves sèries de Marvel debutaran aquí a partir del febrer de l'any que ve, publicades per la filial espanyola de Panini, que té la seu a Torroella de Montgrí. Per la seva banda, el renovat univers DC ja fa mesos que l'està publicant el segell barceloní ECC Ediciones amb un excel·lent resultat de vendes. "A l'estat espanyol els còmics de superherois són els més venuts. Tenen una quota de mercat que oscil·la entre el 40% i el 45%. A més, la seva influència no para de créixer, per exemple a Hollywood, i s'han convertit en una factoria d'arguments i tendències", subratlla Santamaria.

Alguns experts defensen que l'actual èxit del gènere té una explicació sociològica: els superherois triomfen en èpoques de crisi, com ja va passar als anys 80 -quan es van convertir en els soldats de paper de Reagan o en els seus justiciers opositors- i durant la Segona Guerra Mundial -quan eren armes propagandístiques contra els nazis i els combatien a cops d'onomatopeies-. "Els superherois sempre gaudeixen d'anys de bonança quan hi ha crisi, perquè són èpoques en què la gent necessita referents, esperança i oblidar per un moment la dura realitat quotidiana", reflexiona Francisco Calderón, editor d'ECC.

Vinyetes i alta literatura

Gran part del mèrit dels actuals còmics dels superherois és la qualitat de guions, que han convertit en estrelles autors com Brian Michael Bendis, Ed Brubaker, Jonathan Hickman, Geoff Johns i Scott Synder -el guionista de moda que ha deixat bocabadats els lectors amb la seva actualització de Batman-. "Els còmics de superheoris es van tornar molt endogàmics als anys 90. Els feien guionistes que havien estat lectors de còmic. A partir del 2000 van començar a incorporar-s'hi autors que venien d'altres àmbits i hi van aportar una sensibilitat diferent. A més, el gènere té una gran capacitat de reinventar-se i d'adaptar-se als canvis socials", explica Julián Clemente, editor a Panini dels còmics de Marvel.

Clemente posa com a exemple de l'instint evolutiu del gènere el nú-mero d'aquest mes d'Astonishing X-Men , protagonitzat pel casament de dos personatges gais -Estrella del Norte i la seva parella, Kyle-, un còmic amb una portada tan ensucrada que sembla de la revista ¡Hola! , però que ha trencat tòpics en l'imaginari dels superherois.

"El relat narratiu dels còmics de superherois és fascinant. El seu tema de fons és la mort i la resurrecció, visible en les operacions comercials dels rellançaments dels seus universos. A més, alguns còmics tenen un valor literari indiscutible. Guionistes com Neil Gaiman, Frank Miller i Alan Moore són autèntics escriptors que dialoguen en les seves obres amb clàssics com Shakespeare i Poe", diu Xavier Pérez, expert en mitocrítica i director dels estudis audiovisuals de la Universitat Pompeu Fabra, que afegeix: "A més, el gènere és un calaix de sastre d'altres gèneres, com el terror, l'humor, la novel·la negra, la ciència-ficció... Aquesta diversitat li aporta una gran riquesa temàtica i explica per què han sobreviscut personatges que tenen més de 70 anys de vida i aventures".

La vigència del gènere superheroic també s'explica perquè té arrels culturals profundes. "D'una banda sempre han sigut el mirall de la història nord-americana. Gairebé es podria fer una crònica sobre els Estats Units moderns amb un recull de vinyetes memorables. Els superherois configuren iconogràficament tot un Olimp de campions que remet a la mitologia grecoromana. Per això no és estrany que el catedràtic Carlos García Gual inclogués al seu Diccionario de mitos una entrada dedicada a Superman", conclou Pérez. Per tant -a més de sembrar d'il·lusió la imaginació dels lectors fent-los creure en un món millor-, els superherois són l'exemple perfecte i icònic de la famosa definició de mite que hem heretat de Joseph Campbell, l'autor del clàssic The hero with a thousand faces : "Els mites són somnis públics, i els somnis són mites privats".

stats