MINÚCIES

La vida breu

La vida breu / HULTON ARCHIVE Zoom

L’estat del benestar, juntament amb una sanitat pública molt competent, han acostumat les poblacions dels països desenvolupats a considerar que viurem tant com els grans patriarques de l’Antic Testament -cap no arriba als mil anys, però s’hi acosten- i que la mort és una cosa que només agafa la gent que no té memòria ni del passat ni del futur. Mentrestant, tots nosaltres, els supervivents, perseverem en la idea, desmemoriada, que la mort no existeix.

Però la vida és sempre breu. Així van dir-ho els filòsofs de tots els temps, en especial els estoics, que, sabedors d’aquesta contingència, van escriure discursos i tractats per fer entendre als seus contemporanis que la vida és efímera i la mort segura. A través d’internet, o gràcies a un servei de repartiment de llibres a domicili, el lector trobarà molt fàcilment el llibret de Sèneca -n’hi ha moltes edicions, i també es troba a la Fundació Bernat Metge- anomenat De la brevetat de la vida.

Hi llegireu coses com aquesta: “¿Per què ens queixem de la Natura? S’ha comportat benignament: la vida, si saps emprar-la bé, és llarga. Però l’un és dominat per una avarícia insaciable, l’altre està aqueferat constantment en treballs inútils; l’un és donat al vi, l’altre llangueix en l’oci [...] Ens plau, així, d’emprendre algú de la turba dels vells: «Has arribat, com veiem, a la més avançada edat humana. I bé, crida a comptes la teva existència: compta quina part d’aquest temps se t’ha endut el creditor, quina l’amiga, quina el rei, quina el client, quina les baralles amb la muller, quina les caminades per la ciutat en compliment dels deures de cortesia: afegeix-hi les malalties provocades per tu mateix» [...] ¿La causa de tot això? Que viviu com si haguéssiu de viure sempre, que no us acut mai el pensament de la vostra caducitat [...] Perdeu el temps com si fos cosa sobreïxent i abundosa [...] Temeu com a mortals, però desitgeu com a immortals totes les coses [...] Seria cosa llarga de resseguir un a un aquells que han consumit la vida en el joc dels escacs, o de la pilota, o en la dèria de torrar-se la pell als raigs del sol...”.

No cal afegir-hi cap pensament. Aprofitem la soledat per reconduir les nostres vides, si mai calgués.