BarcelonaDimarts al vespre hi havia molta expectació a la llibreria Laie. Un grup nombrós de gent esperàvem, amagats com podíem, l'arribada de Lluís Morral, llibreter de referència de la Laie, que acaba de jubilar-se. Un altre llibreter de la casa, Enric Aymerich, li havia preparat l'homenatge sorpresa, i no les tenia totes: "Em matarà!" Em sembla que tots pensàvem que segurament sí, que Morral, home seriós i discret, el voldria matar, però això no va impedir que ens reuníssim allà editors, autors, distribuïdors, periodistes, col·legues llibreters... La gent del sector, i també molts clients amics, tothom volia ser-hi, perquè Morral s'ha convertit en un llibreter de referència, molt estimat i respectat. Així li van fer saber algunes persones que no van poder assistir a l'acte, a través d'un vídeo. El van projectar poc després de l'arribada de Morral, que es va sorprendre i, sobretot, es va emocionar molt (i no es devia enfadar, perquè m'expliquen que va acabar sopant amb Enric Aymerich, que ja respirava més tranquil!).

Els companys de la llibreria li van dedicar paraules molt boniques (tot i que també va ser qualificat, amb afecte, "d'eixut"!), i en van destacar la saviesa, l'interès que sempre ha tingut pels altres, la seva honestedat, la memòria prodigiosa o la seva predisposició permanent a donar un cop de mà. Encara no havia plegat i, deien, ja el trobaven a faltar. L'editor Daniel Fernández el va qualificar de "gat de llibreria", que ho controlava tot des del que va anomenar la seva "caverna platònica", el despatx de Morral, situat al final de tot de la llibreria. Eduardo Mendoza, amb un mar esplèndid al fons i el seu sentit de l'humor habitual, li va donar la benvinguda al club dels que no fem "res de profit". "És una vida molt dura, però si vols algun consell d'iniciació jo hi tinc molta experiència". Guillem Terribas, un altre llibreter de referència i amic de Morral, va voler parlar de la professió: "L'ofici de llibreter és aquell ofici fantàstic en què no saps mai què passarà; cada dia és diferent, vius improvisant. Realment, és com l'ofici de viure, anar improvisant amb el que passarà."

Júlia Secall, trenta-cinc anys d'ofici a la llibreria Roca

Al premi Llibreter, dos dies més tard, hi va haver molt ofici, i molta vida. Poca improvisació, això sí, perquè celebrava els seus primers 25 anys, i tot estava molt ben preparat. S'hi van viure moments molt bonics, i sobretot un de molt emocionant: cada any s'hi reconeix la trajectòria dels llibreters i llibreteres que porten 35 anys d'ofici. Aquesta vegada, només era una, Júlia Secall, de la Llibreria Roca, de Valls. El president del Gremi de Llibreters, Èric del Arco, la va fer pujar a l'escenari i va parlar de l'origen familiar de la llibreria, que van obrir el 1944 els avis de Secall. Ells ja no hi són, però la mare de Secall, Francisca Roca Ortiga, sí, i també la van convidar a l'escenari. Per a Júlia Secall, el més bonic del reconeixement a la seva trajectòria era, justament, que la seva mare hi fos, que pogués veure-ho. Amb 89 anys, encara va donar un cop de mà l'últim Sant Jordi, "intentant estalviar-se algun descompte", ens va fer riure Secall. Durant el seu discurs, que havia escrit a la part de darrere d'uns albarans, va voler recordar-se "dels de casa que ja no hi són". El seu avi li va transmetre la passió per la lectura, i el seu pare, a les pauses de l'institut, l'enviava a correus a buscar paquets, perquè abans és així com rebien els llibres. Secall també va tenir un agraïment "per la parròquia de la llibreria". "Entre tots –va acabar –m'heu fet llibretera." Quina vivència tan bonica de l'ofici, i quina sort tenir Lluïsos i Júlies a les nostres llibreries de referència.