BarcelonaSant Jordi és el dia en què triomfa l’estadística, en què el rànquing de més venuts substitueix qualsevol altre criteri, en què els judicis de valor queden reduïts a l’aritmètica. No és estrany, doncs, que els beneficiats siguin sobretot els autors que apareixen de manera regular en els mitjans de comunicació, els que coneixem a través de la pantalla, els que dominen el llenguatge no verbal, el gest elegant i la rèplica veloç –els que ja semblen de la família.

Una altra part important de les vendes se les emporten els llibres que versen sobre els temes de moda, els que confirmen els tòpics, els que ens reafirmen en les nostres conviccions, els que ens diuen el que ens agrada sentir. Tot plegat és natural, i no cal fer-ne cap drama. Ara bé, quan arriben aquestes dates sento la necessitat imperiosa de parlar de llibres que tenen unes característiques oposades: que són atípics, extravagants, valents. A continuació proposo una cistella variada, amb representació d’autors vius i morts, d’homes i dones, d’aquí i de fora, i que cobreixen uns quants gèneres.

Novel·la

Entre els actes, de Virginia Woolf

La nova editorial Cal Carré recupera la traducció que anys enrere va fer Marta Pera de l’última novel·la escrita per Virginia Woolf, que es va publicar després que se suïcidés. Entre els actes narra la representació d’una obra de teatre escrita per una autora lesbiana i alcohòlica, desacomplexadament crítica, i inclou l’espectacle dins l’espectacle, que és una manera de dir que hi ha més acció que en altres novel·les de l’autora. Hi ha, d’una banda, l’obra que es representa, que mostra una visió àcida de la història d’Anglaterra; hi ha, també, la vida del poble on té lloc la representació, en especial uns quants personatges on prenen cos les esperances, les frustracions, els adulteris i les banalitats –la vida entre acte i acte–, tot plegat servit amb esclats de geni que són la marca de Virginia Woolf.

Poesia

Fauna mutilada, de Joan Manuel Pérez i Pinya

Lleonard Muntaner Editor, de Palma, ens dona l’oportunitat de llegir aquest poemari dens, pensat fins a l’última síl·laba. El gros del llibre està format per una trentena llarga de sonets que aconsegueixen dir coses noves d’Eros i Cronos, els eixos de la literatura de tots els temps: “És la joventut quan el cos oblida / minuciosament que hi haurà enderrocs”. Al costat dels “presidis d’amor”, el llibre inclou un llarg “poema abandonat”, reflexió personal i homenatge al Poema inacabat de Gabriel Ferrater, un autor que Pérez i Pinya coneix bé.

Contes

Enyorança d’un altre món, d’Ottessa Moshfegh

Aquest és el tercer llibre que publica Angle Editorial d’aquesta autora, una de les més inquietants del moment. Després d’El meu any de repòs i relaxació (protagonitzat per una dona que amb prou feines s’aixeca del llit) i de La mort a les seves mans (protagonitzat per una dona que mira d’esbrinar una mort que no sap si ha tingut lloc), arriba un recull de contes poblat per persones que han comès errors greus, addictes a diferents substàncies i comportaments, que no han trobat el que busquen, o que ho han deixat escapar, o que no han començat a buscar-ho, o que no sembla que tinguin gaires ganes d’arribar enlloc. Moshfegh descol·loca, altera i sobresalta amb una autenticitat difícil de superar. Llegir-la és útil per detectar els fastiguejats parcials, els misantrops de cap de setmana i els qui assagen posturejos de spleen.

Assaig

La geografia íntima de Josep Pla, de Miquel Pairolí

Editorial Gavarres s’ha proposat reeditar tota l’obra de Miquel Pairolí –desaparegut ara fa onze anys– i aconseguir que sobrepassi la frontera de la gironitat. Després dels dietaris, arriba aquesta obra que ens acosta Pla des d’un angle geogràfic i alhora personal. Pairolí té uns quants punts en comú amb l’escriptor de Palafrugell: l’origen rural, les lectures cosmopolites, el conreu del periodisme entès com una de les belles arts, el talent de l’observació, la prosa modèlica. De fet, Pairolí és tan planià que de mica en mica va aprendre a desplanificar-se, a deixar una obra que no semblés escrita a l’ombra del mestre. La geografia íntima de Josep Pla és una manera de superar aquesta influència –de desactivar-la per la via de l’aproximació conscient.

Crítica

Jardins secrets, de Ponç Puigdevall

El crític més temut del país ha publicat a la Magrana (ara en mans de Penguim Random House) una llista de 99 llibres catalans que val la pena llegir, i que van d’El vas de plata, d’Antoni Marí (1991), fins a Les closques, de Laia Viñas (2021). Hi trobem Quim Monzó i Imma Monsó, Borja Bagunyà i Adrià Pujol Cruells, Josep Palàcios i Núria Perpinyà, Gemma Ruiz i Joan Daniel Bezsonoff. Com a bon lector, Puigdevall no busca el que aquests llibres tenen en comú, sinó el que els fa únics, sempre tenint en compte que la crítica literària és un gènere tan subjectiu que limita amb l’autobiografia. El que afirma a la introducció ens hauria de fer reflexionar quan arriba Sant Jordi: “Al darrere de tot plegat hi ha la fal·làcia de pretendre equiparar l’èxit de vendes amb una verdadera intencionalitat creativa, amb l’únic argument que el públic poc habituat a la lectura té sempre la raó”.