Aquest ús de per la resta -que al títol exemplifico amb una frase d’un document administratiu de la Generalitat- me’l trobo cada dia més en textos de professionals competents, i no és estrany que al corrector -si n’hi ha- li passi per alt o no sàpiga què fer-ne. I és que quan calquem del castellà recorrent a formes amb un dring catalanesc -com és el cas de resta - ens oblidem que són sovint les locucions i els girs, i no pas les paraules que els integren, els que ens interfereixen i arraconen modismes genuïns.

Què significa aquest per la resta i d’on ve? Jo diria que significa “exceptuant el que hem dit anteriorment”. Posem-ne un altre exemple tret d’una entrevista a Quim Masferrer. Li pregunten si l’espectacle Bona gent és molt improvisat, i ell respon: “Del tot. Hi ha uns 25 minuts guionats, però per la resta jo no sé què passarà”. M’imagino que a algun lector ja li balla pel cap d’on ve aquest per la resta. Sí, exacte, ve de por lo demás, i arribats a aquest punt l’Optimot ens auxilia amb la fitxa 6576/2, que justament es titula Com es diu ‘por lo demás’ en català : “En català es poden fer servir les expressions això de banda, a part d’això, fora d’això, entre altres, per excloure o exceptuar una cosa. Ex: «Fora d’això, demana’m el que vulguis»”.

Deixeu-me acabar destacant dues coses. Primer, que de les tres expressions la més àgil i la que jo us animo a revitalitzar és fora d’això. I fixeu-vos que també permet una traducció literal al castellà. “Fuera de eso, pídeme lo que quieras ” és impecable. Però de fora d’això n’hi ha exemples prou antics per fer impensable cap calc. Segon, que l’Optimot proposa això de banda i no pas això a banda. Aquesta última locució, ara molt utilitzada, diria que és una innovació dels anys 60/70 per catalanització a ultrança (allunyament gratuït del castellà) de la forma del tot genuïna a part. Sempre havíem dit “deixant això de banda” o “deixant de banda que...” Diria, però, que és un procés irreversible i que els (això) a banda acabaran entrant als diccionaris.