BarcelonaA Carlo M. Cipolla, un dels historiadors de l’economia més destacats del segle XX, li agradava entretenir els seus amics amb petits assajos intel·ligents i humorístics. Dos van acabar publicant-se plegats sota el títol Allegro ma non troppo (en català ha estat publicat per La Segona Perifèria, amb traducció de Ton Vilalta i dibuixos magnífics de Julio César Pérez): el primer assaig és El paper de les espècies (i del pebre en particular) en el desenvolupament econòmic de l’Edat Mitjana, en què analitza, en clau irònica, com el comerç d’espècies va tenir un paper central en el desenvolupament econòmic de l’Europa medieval i en la globalització. El segon, probablement el més conegut, desenvolupa Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana i és un assaig especialment rellevant per entendre com les accions aparentment estúpides o irracionals poden tenir conseqüències molt serioses a gran escala, com ara decisions polítiques, educatives o socials. Ho veurem tot seguit amb un exemple pràctic de l’actualitat del país, com ha estat la polèmica decisió del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya de reduir de setze a sis les hores setmanals de ciències a batxillerat:

1. Primera llei: Sempre i inevitablement cadascú de nosaltres subestima el nombre d'estúpids que hi ha en circulació. La decisió de reduir les hores de ciències ignora completament l’impacte a llarg termini en la formació d’alumnes que han d’estar preparats per afrontar els reptes globals.
2. Segona llei: La probabilitat que una determinada persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica de la persona. Cipolla avisa que l’estupidesa no discrimina per formació, càrrec o posició social. Ho veiem en els responsables d’aquesta proposta, ja que la reducció d’hores de ciències indica una clara manca de comprensió del valor de la ciència per al país, la societat i el món.
3. Tercera (i àuria) llei: Una persona estúpida és una persona que causa un dany a una altra persona, o grup de persones, sense aconseguir-ne cap avantatge o, fins i tot, patint una pèrdua. Menys hores de ciències impliquen menys capacitat per desenvolupar pensament crític, resoldre problemes complexos o fomentar vocacions científiques, essencials en un món cada vegada més tecnològic i científic. Aquesta decisió, però, també perjudica els mateixos responsables, amb l’allau de crítiques públiques i pèrdua de confiança.
4. Quarta llei: Les persones no estúpides sempre subestimen el potencial nociu de les persones estúpides. En particular, els no estúpids obliden constantment que, en qualsevol moment i lloc i en qualsevol circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es demostra, infal·liblement, un error caríssim. Aquesta decisió pot tenir conseqüències devastadores a llarg termini, com una disminució de la competitivitat internacional, una societat menys informada i més manipulable, i una pèrdua d’oportunitats per als estudiants.
5. Cinquena llei: La persona estúpida és el tipus de persona més perillós que existeix. L’estúpid és més perillós que el canalla. La decisió de reduir les hores de ciències no té cap lògica, però les seves implicacions podrien ensorrar àmbits com l’educació superior, la investigació científica i el desenvolupament tecnològic del país.

L’editor en català Miquel Adam diu que aquest és un llibre que, si el llegís tothom, s’arreglaria el món. Potser que comencin els responsables d’aquesta proposta, a veure si decideixen passar-la, d’una vegada i per totes, per la destructora de paper (màquina que, per cert, va ser inventada per Adolf Ehinger, un fabricant alemany que va posar els seus coneixements científics i tecnològics al servei d’aquest invent, per poder destruir documentació contra el règim nazi perquè la Gestapo no el detingués. Amb sis hores de ciències a la setmana, ja hauria begut oli!).