A l’escola em van fer llegir bons llibres i bons autors. Com Miguel Delibes, un escriptor que m’estimo molt. Recordo també com em vaig divertir amb El misterio de la cripta embrujada, d’Eduardo Mendoza. Les converses sobre Cien años de soledad van ser apassionants. Bearn o la sala de les nines em va provocar una fascinació estranya. Podria continuar així molta estona, però fa poc em vaig adonar que només trobo records semblants amb dues autores: Mercè Rodoreda i Ana María Matute. Llavors em devia semblar normal, perquè de dones escriptores gairebé no n’hi havia. O, almenys, això és el que m’havien donat a entendre.
Per això em pregunto com deu ser ara. Busco les lectures de batxillerat que marca el departament d’Educació i em trobo amb combinacions en què continuen faltant dones. Per exemple: a llengua catalana i literatura, promoció 2018-2020, les quatre lectures obligatòries són Martorell, Guimerà, Rodoreda i una antologia de poesia catalana, que especifiquen que és una “nova tria”. De 35 poetes, 5 són dones. No vull ni saber com era la tria anterior. A literatura catalana de modalitat, el percentatge millora. L’equip de la promoció 2018-2020 el formen Maragall, Caterina Albert, Carner, Oliver, Espriu i Capmany. Però, un moment, espereu... a la promoció següent, l’única dona que resisteix és la Capmany. Llàstima, ara que l’estadística millorava!
I abans del batxillerat, què passa? En parlo amb la Paula Jarrín, de la llibreria infantil i juvenil Al·lots, també formadora de mediadors de lectura. M’explica que a primària i a ESO els professors poden triar les lectures. Diu que és una llàstima que no hi hagi un pla de foment de la lectura a llarg termini, fort, que serveixi de guia als ensenyants, i trobo que té molta raó. La llibertat d’escollir està molt bé, però hauria d’anar acompanyada d’unes eines, d’un coneixement i d’un temps que els mestres no acostumen a tenir, i que tampoc se’ls proporciona. Per això em sembla estrany i injust (per a ells i per als alumnes) que la tria de llibres depengui només de la seva bona voluntat, de la seva sensibilitat, del seu entusiasme o del temps que puguin dedicar a reflexionar sobre la tria que fan. Perquè aquesta tria, aquesta responsabilitat, és important: depèn d’ells que les dones (i les races, i les identitats sexuals, i les classes socials...) hi apareguin. Com diu la Paula, “el foment de la lectura no pot ser un voluntariat”.
