OBRO FIL

Els polítics i els llibres

Ja comença a fer temps que a les taules de novetats de no-ficció a les llibreries s’acumulen piles de biografies de polítics de menys de quaranta anys, memòries apressades de moments històrics, contes escrits entre reixes i anàlisis més o menys encertades, més o menys verinoses i més o menys parcials sobre el període històric feliçment batejat com a Procés. Vam devorar amb interès les vicissituds de les urnes, n’hem vist les fotos més espectaculars del dret i del revés, sabem de què eren tots els canapès que es van servir a Palau entre l’1 i el 27 d’octubre del 2017, sentim empatia pels qui han decidit baixar del tren i prendre-s’ho tot més amb calma, però estem una mica cansats de no trobar ni un sol llibre sobre mecànica quàntica o sobre la vida dels ornitorincs (el que sigui!) quan ens allunyem de la ficció per buscar assaig. I no sembla que les editorials es plantegin deixar de fabricar aquesta mena de llibres, perquè es venen, i es venen a tot drap. Potser és més interessant preguntar-nos si hi ha una altra manera de fer que la política s’infiltri en els llibres, de fer autèntics llibres polítics.

NOVEL·LA DOCUMENTAL

Ho pensava aquests dies mentre llegia Guillem, la novel·la amb la qual Núria Cadenes reconstrueix l’assassinat del jove activista valencià Guillem Agulló a mans d’un grup de feixistes. En teatre s’han empescat l’etiqueta de teatre documental per referir-se a les obres que s’escriuen a partir de fets reals, i potser el podríem traslladar a la novel·la: novel·la documental, doncs, que barreja textos periodístics, declaracions dels familiars i certa recreació literària per dur-nos al cor de la bèstia, al moment zero en el qual, en un carreró estret, uns desgraciats van apunyalar un activista que es va convertir en símbol de tant, que gairebé trenta anys després ha aconseguit que existeixi aquest llibre i una pel·lícula que s’estrenarà aviat, que les dues coses s’hagin finançat parcialment gràcies a un verkami col·lectiu i que el llibre transmeti vida a cada pàgina.

¿Es vendran més els llibres de polítics o els llibres polítics com aquest? Ja veurem quins autors es col·loquen al capdamunt de les llistes del temible Sant Jordi: m’hi jugo un sopar que més d’un serà expresident de la Generalitat.