BarcelonaSempre cal tornar a Fray Luis de León. Avui hem tret els monjos per posar-hi els ninges, però hi va haver un temps, que es veu a la pintura de Zurbarán i es reflecteix a El nom de la rosa (al llibre i a la pel·lícula), en què la gent anava amb caputxa sense obligació de portar dessuadora. Eren dos els motius principals pels quals el nostre poeta agustinià convidava a retirar-se de les agitacions de la vida: per la segona residència (circumscrit a la idea literària del beatus ille) i, sobretot, perquè la gent és dolenta (així ho diu ell: "Del sabio que se retira de aqueste mundo malvado").

Tot aquest any que portem de pandèmia i de confinaments m'ha fet recloure no tan sols dins d'un espai concret (casa meva), sinó dins d'un temps, el qual, sorprenentment, també era meu. I llavors he tornat a llegir seguit (pensava que la novel·la havia quedat enrere com a gènere, i que s'imposaven lectures més breus, ràpides i fungibles, però me n'he adonat que era jo qui s'havia tornat breu, fungible i precipitat, i que el precipici no era el temps sinó la manca de diàleg amb el temps), també he tornat a escoltar discos sencers i programes de ràdio de cap a cap (via podcast). No soc lliure a l'espai, però sí en relació amb el temps. Potser se m'havia buidat la casa de temps, i quedava tan sols això que s'anomena un espai. Fa temps que està de moda dir espai als restaurants, als teatres, a les sales d'exposició, a les botigues..., però un lloc és temps, a més d'espai. Quan tornava a casa amb un cedé, amb un llibre (això, en singular, no s'ho creu ningú), o amb una revista (ídem), quan cercava per internet llistes de cançons i pàgines per llegir, el que feia era comprar accions d'un temps que no existia. Volent portar una vida especulativa, m'havia tornat un especulador.

Ara tinc amics de cada dia que no conec de res (com quan era adolescent), i són per exemple l'Andreu Perelló, aquest locutor mallorquí tan refinat, tan elegant, que presenta el programa musical Copinya de Volta Verda (a Ona Mediterrània), o José David Muñoz i José Luis Copete, els nois de La Radio del Somormujo (a Prat Ràdio), que han fundat la secta de la ràdio-ornitologia, consagrada a la vida lliure de les aus i de la qual soc un adepte enclaustrat.