BarcelonaLlegeixo unes declaracions de la historiadora anglesa Mary Beard que em fan riure, per no plorar: "Com sé per experiència, una dona amb els cabells llargs i grisos pot provocar molta ansietat". I no puc evitar pensar en Rebecca Solnit, que llueix cabellera grisa (o és blanca?) a les entrevistes virtuals que li fan ara que promociona l’autobiografia Records de la meva inexistència. Després de publicar no sé quants reculls d’articles (aquesta dona n’escriu més que en Jordi Amat), Solnit explica ara la seva història: la joventut que va viure a San Francisco quan era una ciutat on podia existir una llibreria com la City Lights de Lawrence Ferlinghetti, el poeta i editor de beatniks que ha mort fa poquíssim. Solnit rememora la llibreria i tantíssims altres episodis de la contracultura en què va participar de jove, quan vagarejava, llegia i somiava convertir-se en escriptora.

Com al cor de gairebé tot el que escriu Solnit, hi ha la denúncia del silenci al qual s’ha sotmès històricament les dones: no se les escolta, no se’ls dona espai, se les amenaça. Doncs això és el que vol denunciar una iniciativa molt lloable de la revista Sàpiens, que s’ha empescat un manifest (es pot signar fàcilment, és al web) i tot un número especial que, sota l’etiqueta #noerenbruixes, vol dignificar la memòria de les dones que van ser considerades bruixes i per això torturades i molt sovint mortes durant l’Edat Mitjana (i més) a Catalunya. El millor de tot és el mapa interactiu amb les poblacions catalanes on hi ha testimoni de dones acusades de bruixeria: el Montseny i Osona, a més de la Vall d’Aran, encapçalen un rànquing no gaire honorable.

Torna a fer riure per no plorar: tenim el 8 de març a sobre i continuen morint dones cada dia: quantes no deuen haver sentit “bruixa” com a insult? Com recorda Mary Beard, i com segur que li deu passar també a Rebecca Solnit, una dona gran de cabells llargs i blancs està sota sospita. Al contrari que els homes, que quan envelleixen i llueixen cabelleres blanques guanyen respectabilitat, elles sempre han de recordar, com una mitja broma, que no són bruixes, que només són dones.