Llegim 24/02/2021

Mor Lawrence Ferlinghetti, l'últim gran poeta de la Generació Beat

Autor del celebrat 'A Coney Island of the mind' i fundador de la llibreria City Lights a San Francisco, ha mort als 101 anys

3 min
Imatge d'arxiu del poeta Lawrence Ferlinghetti

BarcelonaPoeta, llibreter i editor: aquesta va ser la triple tasca portada a terme –amb una energia envejable, i durant dècades– per Lawrence Ferlinghetti, que ha mort a San Francisco aquesta matinada a conseqüència d'una afecció pulmonar. Aquest mes de març hauria fet 102 anys.

La trajectòria i notorietat de Ferlinghetti –nascut a Nova York el 1919– va créixer en paral·lel gràcies al moviment beatnik, d'una popularitat remarcable a la costa oest nord-americana –i especialment a San Francisco– a la dècada dels 50. El 1953, poc després de fundar la llibreria City Lights amb el professor universitari Peter D. Martin, Ferlinghetti va posar en marxa també una editorial que va publicar alguns dels títols emblemàtics de la Generació Beat, com ara Howl, d'Allen Ginsberg (1956) –que poc després de veure la llum va provocar la detenció de l'editor per "distribuir llibres obscens"–; Gasoline, de Gregory Corso (1958), i les Revolutionary letters, de Diane di Prima (1971). City Lights Publishers –encara en actiu, igual que la llibreria– va donar a conèixer en anglès clàssics europeus com Pier Paolo Pasolini, André Breton, Georges Bataille i Antonin Artaud. A grans trets, els beatniks defensaven l'experimentalisme literari, l'espontaneïtat creativa, l'alliberament sexual i la lliure espiritualitat i rebutjaven el materialisme, les guerres i el conformisme social.

Després de debutar el 1955 amb Pictures of the gone world, Lawrence Ferlinghetti va publicar A Coney Island of the mind (1958), un dels llibres de poemes més venuts del segle XX, amb més d'un milió d'exemplars. Un dels textos més coneguts del volum és Autobiografia, on escriu, entre altres versos: "“He vagarejat per un centenar de ciutats / on en comptes d’arbres creixien llibres”; “Veig que s’acosta una nova guerra / però no hi penso lluitar”; “Soc un misteri absolut / per als meus amics més íntims”.

"La poesia manté la mort a ratlla"

Al llarg d'una trentena de títols, Ferlinghetti va voler demostrar que "l'art ha de ser accessible a tothom, no només a quatre intel·lectuals d'alta educació", segons explicava en una entrevista el 2007, quan va recollir en un volum –disponible en castellà a Edicions de l'Eixample, ¿Qué es la poesía?–, 207 definicions del que per a ell era la poesia. "La poesia és el Convidat Desconegut que tenim a casa", escrivia. I també: "La poesia és escriure blanc sobre negre, negre sobre blanc". Per a Ferlinghetti, l'escriptura era també un acte de resistència política: el seu compromís va arrencar als anys 50, criticant les guerres en què s'involucraven els Estats Units, i va arribar fins al mandat de Donald Trump. I també era una manera de desafiar la mort. "La poesia manté la mort a ratlla", va incloure en la seva particular poètica.

Ferlinghetti va estar literàriament actiu fins que va fer 100 anys, data en què va debutar com a novel·lista amb Little boy (Doubleday, 2019). Una de les millors maneres d'accedir a la seva obra, que també conté títols com Who are we now? (New Directions, 1976) i A far rockaway of the heart (New Directions, 1998), és l'àmplia antologia El pulso de la luz, feta per Antonio Rómar i publicada per l'editorial Salto de Página el 2016. Amb permís de Gary Snyder –que acaba de fer 90 anys–, Lawrence Ferlinghetti era l'últim gran referent de la Generació Beat.

Martin Scorsese, Julio Cortázar i Cyndi Lauper: l'influx de Ferlinghetti en la cultura popular

La popularitat de Lawrence Ferlinghetti a San Francisco és innegable: a més de plaques commemoratives i una presència destacada al Beat Museum -on s'hi poden veure també algunes de les seves pintures-, compta des del 2019 amb un dia dedicat a ell, el 24 de març, el del seu naixement. Però l'influx del poeta, editor i llibreter ha anat més enllà de la ciutat on vivia des de feia dècades. Se'l pot veure recitant el poema Loud prayer a The Last Waltz, documental de Martin Scorsese del 1978 sobre l'últim concert de The Band. Julio Cortázar fa referència a un dels poemes de A Coney Island of the mind a la novel·la Rayuela, concretament al capítol 121. I la cantant Cyndi Lauper també es va deixar inspirar per aquest llibre de Ferlinghetti per escriure Into the nightlife, on evoca estampes de la vida nocturna novaiorquesa.

stats