Al final, el que hem fet amb el covid és aplicar el Codi Civil, i per aquesta raó ja convivim amb el virus en règim de separació de béns. A cadascú el que li pertoca. Al mateix temps que el coronavirus campa per tot arreu, la gent (cada cop hi ha més i més contagis, això s'ha tornat imparable) ho suporta amb estoïcisme i fa veure que tan sols s'ha refredat. És un consol, encara que tothom sap que una grip i el covid-19 no són la mateixa cosa. La segona en vint-i-quatre hores pot carregar-se una persona. Tant se val. Quan ja no creus en res tan sols pots creure en les mentides. Això és el que passa també amb les fake news. La postveritat és una forma dissortada de la veritat. Una veritat per a pobres. Una veritat en potència destinada al fiasco. Aquest fracàs, però, acaba convertit en dictadura. Darrere tota mentida hi ha un tipus de violència.

Tot el que existeix entre nosaltres i el covid s'explica mitjançant el diagrama de Venn (com que a l'escola vam créixer amb els conjunts, a molts ens van interessar després els Beatles i els Rolling Stones; ara la gent és menys de bandes, li agraden més els vocalistes, i això és perquè han crescut tancats sols a les seves habitacions..., i la diferència entre els literats i els sociòlegs és que els primers mai no saben de què parlen encara que l'encertin més). A la intersecció del diagrama que mostra el conjunt A de la gent i el conjunt B de la pandèmia s'hi troba el personal sanitari i, per descomptat, la sanitat pública. Aquesta intersecció ja no fa de nexe, d'unió, perquè l'han esclafada. I ningú diu res. A les mentides no les aturen les veritats, ja que les primeres habiten un altre món, que és el món del silenci. On hi ha silenci neix la mentida. El silenci no és el que no es diu, sinó el que s'hauria d'haver dit. El nostre silenci farà les mentides del futur. Passa com en aquella història de Brian Aldiss, El hombre en su tiempo (a l'antologia d'aquest autor Los mejores relatos de ciencia ficción, 1955-1986, col. Nebulae, ed. Edhasa, 2003), on un astronauta retorna de Mart 3,3077 minuts avançat respecte al temps de la Terra. Al començament no entenem què li passa, però finalment comprenem que a la vida tot el que veiem és el resultat dels nostres actes.