La xarxa s’ha omplert recentment de reivindicacions i elogis per als traductors i traductores del país coincidint amb el Dia Internacional de la Traducció. Enguany fa vint anys que tradueixo -vaig lliurar la primera traducció literària l’octubre del 1999- i no he pogut evitar recordar quan tot just començava a dedicar-m’hi i semblava que en comptes d’iniciar-me en una professió estigués a punt d’entrar en una trinxera enfangada amb el fusell descarregat arran d’espatlla i tot de combatents disposats a morir per la causa.

He mirat enrere i he vist que la professió pot fer un balanç positiu de tot el que ha aconseguit. Per descomptat que encara hi ha feina per fer, però hem avançat i potser convé que ens ho diguem, que ens pengem, tots els del gremi, aquesta valuosíssima medalla, perquè ens l’hem guanyada a còpia de molts petits esforços individuals fets en un mateix sentit, coordinats, associats. Han sigut anys de rondinar molt, de ser els que sempre es queixen, de discutir tarifes, de llegir contractes amb lupa, de fer-se valer cada dia per negociar terminis de lliurament raonables, per aparèixer als crèdits, després a la portadella, en alguns casos -cada cop més- a la coberta, per fer entendre primer als editors i després, ja de bracet amb ells, als lectors que el traductor és un autor.

I ara, vint anys després, veig com els traductors són entrevistats a la premsa i a la ràdio, i fins i tot a la televisió, com són convidats a fer clubs de lectura dels llibres que han traduït, com hi ha gent que tria un llibre en funció també de qui l’ha traduït, veig que tenim traductors i traductores de primera, i sé que continua sent complicat viure només de traduir literatura, però en tot cas ho és menys que fa uns anys, i que contractes, tarifes i terminis o han millorat o hi ha opció de negociar per millorar-los en la majoria dels casos. No podem abaixar la guàrdia, però la medalla ens la podem penjar i convé que després ens plantem davant del mirall i ens la mirem, perquè fa goig.

Als que venen, però, als que ara comencen a traduir literatura, els voldria dir que hi haurà dies que tindran la sensació que la medalla no llueix, i que llavors convé que no oblidin que fa vint anys teníem la solapa bruta de fang de les trinxeres i buida de condecoracions, i que, tot i que no ho sembli, traduir sovint continua sent una lluita, i les medalles que es guanyen també es poden perdre. Fem que la medalla dels traductors no deixi de brillar, sisplau.