Ahir, a la biblioteca d’Amposta, es va presentar el conte gràfic titulat Mamà Brou, de la il·lustradora, pintora i narradora ampostina Maria Josep Ginovart (Drudis i Virgili Editors, 2017). De presentacions de novetats bibliogràfiques, arreu de casa nostra, n’hi ha i n’hi haurà un munt cada setmana. Totes responen a productes semblants: narrativa, poesia… Com Mamà Brou, però, n’hi ha pocs. Es tracta d’un conte il·lustrat de caràcter, més que eròtic, jo en diria sensual i sentimental. No és novel·la gràfica eròtica, és un conte, amb poques pàgines, ben il·lustrades per la seva autora, amb un estètica naïf que, sense amagar res, treu tot el ferro al sexe i en deixa la mel.
És una història amable d’amor total que compta amb els trets bàsics que es demanen a un relat: pocs personatges (en són dos), argument senzill i intenció colpidora a curtíssim termini. Tal com deia Cortázar: “ La novela siempre gana por puntos, mientras que el cuento debe ganar por knock-out ”. Aquest conte ho aconsegueix, entre altres raons, pel saber fer artístic de l’autora, ben apreciada com a pintora, a les Terres de l’Ebre.
Erotisme festiu
Dissortadament, Mamà Brou entronca amb la clàssica reticència de les editorials pel producte il·lustrat per a adults (reticència econòmica, esclar). El món editorial català en llengua catalana sempre ha estat al capdavant de les novetats. Però en aquest cas, fins i tot des del punt de vista estrictament comercial, no han estat a l’aguait. Mamà Brou és un producte que per Sant Jordi, per exemple, donada la seva amabilitat, el seu cant a l’amor i a la llibertat sexual, podria ser un regal perfecte. Per entendre’ns, el podria comprar tant una tieta per regalar al nebot (amb tots els respectes per les tietes) com un enamorat a l’enamorada. Tot i amb això ha tingut enormes dificultats per veure la llum. Els contes il·lustrats són venda segura si són per a infants. Si són per a adults la cosa canvia. D’aquí que n’hàgim volgut parlar: perquè és un producte molt personal, poc usual i d’alta qualitat, perquè volem alertar els editors i perquè ve de les Terres de l’Ebre, una zona de casa nostra amb una vitalitat cultural extraordinària.
