MINÚCIES

De llibres

Josep Maria Farré, un dels grans llibreters de Barcelona, ha publicat a Facebook la notícia següent: “Mentre m’ocupo de la meva salut, ahir em vaig passejar pel passeig de Gràcia per saludar els companys de la fira del llibre i els meus fills. L’any passat es va reduir la venda un 50%, que vam entendre com un efecte de la circumstància política ambiental, però arribar a facturar deu o menys llibres baratets en vuit hores de fira és lamentable. És l’ambient? Manca d’interès? No fem bé les coses? L’economia del país no funciona? No ho entenc. Algú m’ho explica?”

L’amic Farré, que és un home culte, pateix dels mateixos mals que la major part dels bibliòfils i els amics dels llibres: tots acaben considerant que no hi ha cap altre món fora del món llibresc, i tots consideren -sense que s’equivoquin gaire- que la realitat es troba més ben explicada als llibres que al carrer o la televisió. Per consegüent, no acaba d’entendre per quina raó l’any passat la facturació a la fira del llibre de tardor va significar la meitat del que havia estat l’any anterior, i tampoc el fet que, en una tarda, només es venguessin, a la seva parada, vuit o deu llibres “baratets”. No és gaire difícil d’explicar per quina raó aquesta fira del llibre no prospera, per què les poques llibreries que queden a Barcelona ja no facturen com anys enrere, o per què ja no es veu gairebé ningú al metro llegint un llibre... o un diari.

El llibreter l’encerta, en part, quan atribueix l’èxit escàs de la fira de l’any passat a les circumstàncies ambientals. (Raó per la qual ens hauríem de preguntar si un procés polític, el que sigui, és bo per ell mateix quan desvia la població de la lectura.) No és cert, com ell diu, que “no facin bé les coses”, perquè si algú les fa bé són els llibreters de vell, que són aciençats i competents, i tenen als seus establiments els millors llibres que ha generat la impremta des de fa més de cinc segles. També diu: “L’economia del país no funciona?” És cert que no funciona tan bé com fa deu anys, però funciona prou per veure les discoteques, els bars i els festivals de música plens de gom a gom, tot l’any.

Per fi es pregunta: “Manca d’interès?” Aquí apunta en la bona direcció. En els últims vint anys, pel cap baix, joves i grans s’han enderiat en una fabulosa distracció tecnològica que els ha portat a abandonar la pràctica de la lectura, activitat que es troba als antípodes de la rapidesa i la immediatesa; demana paciència i lenta digestió. La tècnica de Gutenberg va permetre que llegissin milions de persones que abans no ho feien; les noves tecnologies, igualment revolucionàries, són les responsables que aquells milions, i molts més, hagin deixat de llegir per sempre més.