Obro fil
Llegim 18/12/2020

Literatura i prou

"La literatura infantil i juvenil no és la segona divisió de la literatura adulta", diu Tina Vallès

2 min
Una de les il·lustracions d''Allà on viuen els monstres', de Maurice Sendak

BarcelonaDimarts passat l’escriptora Tina Vallès, guanyadora del premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, feia un discurs en què reivindicava que “la literatura infantil i juvenil no és la segona divisió de la literatura adulta”. Bravo, Tina, vaig pensar. I de seguida: com pot ser que encara estiguem així?

La primera dona que va guanyar el premi Nobel de literatura va ser la sueca Selma Lagerlöf. Una de les seves obres clau, i segurament per la qual és més recordada, és El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia, que ha meravellat molts lectors petits i joves, publicada en català fa alguns mesos a Adesiara. No és l’única Nobel que ha escrit per a aquest públic: per exemple, Le Clézio obre amb Viatge al país dels arbres la nova col·lecció L’Arca de l’editorial Animallibres, i Blackie Books ha publicat la deliciosa Catherine de Patrick Modiano, il·lustrada per Sempé. Toni Morrison va fer àlbums il·lustrats amb el seu fill Slade, i en un discurs Coetzee deia que els llibres que llegim de petits ens causen un impacte molt més profund que les lectures que fem d’adults. No tenen Nobel, però La Galera acaba de publicar les narracions infantils de Mercè Rodoreda, La noieta daurada i altres contes, Duomo Tres historias extravagantes de Margaret Atwood i Raig Verd el segon i tercer volums de la saga d’Un mag de Terramar, d'Ursula K. Le Guin. Tant James Joyce com Virginia Woolf van escriure un conte per a un familiar, i Tolstoi té un recull infantil bastant truculent: Los mejores cuentos para niños de León Tolstoi (Verbum).

Astrid Lindgren, la creadora de Pippi Calcesllargues (Kókinos), no volia escriure per a adults perquè deia que volia fer-ho per a lectors que poguessin fer miracles, i només els nens ho aconsegueixen quan llegeixen. A Ana María Matute li semblava important escriure per a nens i deia que li agradava ensenyar-los que existeix una cosa meravellosa, llegir, que pot fer que la seva vida sigui doble. Roald Dahl preferia escriure per a nens (amb el seu humor habitual també afirmava que donava més diners, tot i que aquest no n’era el motiu) i Maurice Sendak (gràcies, Kalandraka, per cuidar-lo!) era contundent: “Pareu de fer veure que pots seure i escriure un llibre per a nens: és impossible. Un simplement escriu llibres”. Ni de primera ni de segona divisió: llibres.

stats