AIXÒ NO CAL DIR-HO

El laberint de Marais

El laberint de Marais Zoom

Malgrat que la vaig veure abans, jo no era conscient que la música ja sortia en aquella pel·lícula, Liquid Sky, una història futurista i sòrdida que presagiava des del seu títol la fal·lera actual de dir líquid a qualsevol cosa. Per aquest motiu creia fins fa no pas gaire que a Marin Marais hi havia arribat veient Tous les matins du monde, l’aclamada pel·lícula francesa que ens va fer semblar hereus d’una cultura a la qual no arribàvem, amb banda sonora de Jordi Savall. Eren uns dies (més aviat una manera de viure) en què anava al cine molt sovint sol (també somiem sols). La filmació arrencava amb la cara feridora de Gérard Depardieu omplint la pantalla, i de llavors ençà tot era tristor i elegància, que és una de les maneres més difícils que hi ha d’anar pel món. L’endemà portava la meva germana a veure-la.

És gràcies a Jordi Savall que en aquells dies tot Europa, fins i tot els francesos, va redescobrir Marais, principal viola gambista de la cort de Lluís XIV, el rei Sol. Per la seva influència, la de la pel·li, tinc a casa aquest CD de Marais que es diu Le Labyrinthe. Pièces de caractère, enregistrat per Paolo Pandolfo amb els seus músics. El llibret que porta el va escriure un celebrat violer occità, Pierre Jaquier, dit Mathias, el qual resulta que també havia fet els instruments que es veuen (i se senten) a Tous les matins du monde. Aquest lutier, ja mort, parlava del laberint que Lluís XIV li va manar dissenyar al jardiner Le Nôtre, a Versalles, animat per una idea de Charles Perrault, recopilador (i d’una manera o d’una altra, autor) dels famosos contes de fades que explicaven les criades i que ara nosaltres afrontem amb tant de prejudici disfressat de presa de consciència. Perrault, però, no pensava en aquest cas ornamentar el jardí amb el llop de la Caputxeta ni amb el gat amb botes del marquès de Carabàs, sinó amb fonts i bestioles sortides de les faules del grec Isop, que llavors La Fontaine havia reescrit en vers francès. La missió d’aquell laberint era formar i divertir el fill del rei, el Delfí. També és el divertiment en la dificultat el que es manifesta a Le Labyrinthe de Marais. Quan jugava a l’oca de petit, la meva casella preferida era J.