BarcelonaHo deia Toni Cruanyes diumenge a la nit, al final de l’especial La guerra eterna: "Primer va patir la societat civil israeliana i ara han canviat les tornes i pateix la de Gaza". No és, ni de bon tros, el primer cop que sentim als mitjans que les tornes canvien o que es giren. I no és estrany que ens soni bé, perquè són moltes les expressions amb tornes que podem aplicar correctament a conflictes bèl·lics. Vegem-ne unes quantes. D’entrada podem dir que israelians i palestins van a tornes, és a dir, es fan mútuament tot el mal que poden, però que són els segons els que ara se’n duen les tornes, reben un dany pel mal fet abans. Sigui com sigui, sembla que Netanyahu no té altres tornes (no té altre remei) que atacar Gaza si no vol quedar com a tou davant dels seus. I, atacant, la violència i l’odi al Pròxim Orient fa tornes, no para d’augmentar.

La paraula torna té en català dos sentits. D’una banda, seria allò que cal afegir al que s’ha venut per arribar al preu pagat. El cas més conegut l’han viscut els que tenen certa edat als forns de la infància, on el pa passava per la balança i, si no arribava al pes estipulat, el forner hi afegia un panet o, amb més sort, un tros de coca. Devia ser l’únic que els motivava a obeir l’ordre materna d’agafar la coixinera i anar a la fleca: poder-se menjar la torna. D’una altra, és l’acció de revenja amb què es respon a una agressió rebuda. En els dos casos es torna el que es rep: en positiu o en negatiu. Però torna no vol dir, en català, "obstacle de terra o gespa que es posa en un reg per canviar el curs de l’aigua". I d’aquest sentit agrícola, que sí que té torna en castellà, deriva la idea de canvi radical, de 180 graus, en el curs d’un afer. Com hem de dir en català volverse las tornas? Girar-se la truita. Els canvis radicals, però, sobretot en política, són tan anhelats com infreqüents, i per a aquest desig condemnat a no complir-se tenim una gran frase feta, també gastronòmica i avícola, que ens retrata com a societat: somiar truites.