BarcelonaUn dels aspectes més genials dels dos llibres de Lewis Carroll sobre Alícia és la contínua discussió que s’hi presenta, a càrrec d’ella i dels seus interlocutors, sobre el significat de les paraules, la necessitat que els parlants convinguem en un mateix sentit atorgat a cada mot i l’aparició continuada del percaçament lingüístic. Així, per exemple, a Alícia al país de les meravelles, l’Àguila respon d’aquesta manera a una cosa que ha sentit: “Parla menys enrevessat! No entenc el sentit de la meitat de les paraules llargues que has fet servir, i encara et diré més: em sembla que tu tampoc!” (És un fenomen molt habitual, ara que totes les llengües, no solament el català, van al botavant.) Més enllà al mateix llibre, diu la Tortuga: “Mira, si un peix em vingués a veure i em digués que se’n va de viatge, jo li diria: «Amb quin patge?»” I Grifó hi diu: “No vols pas dir «equipatge»?” I respon la Tortuga: “Jo vull dir el que dic”. Es llegeix una cosa semblant a Alícia través del mirall. Diu Humpty Dumpty: “Quan jo faig servir una paraula, aquesta paraula significa exactament el que jo vull que signifiqui”. I respon Alícia: “La qüestió és saber si es pot fer que les paraules signifiquin coses diferents”.
Anem a la moralitat. ¿Ve al cas aquesta discussió entre partits polítics per l’ús de la paraula genocidi quan ens referim a les accions de guerra perpetrades per l’exèrcit israelià a la Franja de Gaza? Els fets estan clars: destrucció indiscriminada dels habitatges dels palestins; desplaçament continuat i arbitrari de grans masses de població d’una punta a l’altra del lloc; assassinat de desenes de milers de civils, entre els quals milers de criatures i dones; submissió de tota la població a una fam persistent, i assassinat de molts palestins pel sol fet d’anar a buscar menjar.
¿Hem de discutir si això és massacre, crims de guerra, genocidi o monstruositat? Fer-ho només ha servit per dissimular i pervertir el fet vergonyós que les nacions d’Europa han estat incapaces de moure un dit per evitar aquests fets, portin el nom que portin. Ni els sofistes de la Grècia clàssica, ni les discussions bizantines, ni les disputes escolàstiques van ser tan infructuoses.
