23/07/2021

Sobre finances, fiances, finançar i (a)fiançar

2 min

L’actualitat ens obliga a parlar de fiances, una paraula que prové de fiar, fins al punt de ser “l’acció de fiar o fiar-se”. Però en el seu ús més general i més actual és “allò que es deixa com a garantia del compliment d’una obligació”. Algunes de les fiances que ara s’imposen amenacen de malmetre les finances de polítics fidels al seu mandat, però fiances i finances són menys parents del que semblen. Les segones no venen de fiar sinó de finar, pel seu sentit de posar fi, liquidar o saldar un deute, i se solen aplicar als estats i al maneig que fan de grans sumes (tant per ingressar-les com per gastar-les).

La cosa es complica quan dels noms passem als verbs. De finança a finançar (“aportar els diners necessaris per fer alguna cosa”) tot és normal. El verb deriva del nom sense afegir-hi cap afix -per derivació zero-. De fiança, en canvi, la intuïció ens porta a afiançar, i el problema és que la norma no accepta aquest verb, més usat en el sentit de consolidar o afermar que no pas en el de donar una fiança. Fabra no el va recollir i, en canvi, sí que va recollir fiançar només en l’últim sentit. I, per tant, fiançar faria companyia a botonar, bufetejar, compassar, condicionar, cuirassar, metrallar, tenallar, terroritzar o turmentar, verbs que en castellà porten el prefix a- causatiu i en català no. Haurem, doncs, de reprimir les ganes d’abotonar, abufetejar, acompassar, acondicionar, acuirassar o ametrallar, i intentar que cap tribunal polític ens atenalli o ens aterroritzi, per molt que ens turmenti.

L’exclusió d’afiançar del diccionari és qüestionable. I la millor prova és que el DCVB, el DDLC i el DNV el recullen i el documenten. El cert és, però, que com que consolidar i afermar ja cobreixen el seu sentit més usual i fiançar el més tècnic i específic, no trobo llibres d’estil dels mitjans que abonin tolerar-lo. En tot cas, i per deixar-ho clar, en castellà tant poden afianzar una posición com una deuda, mentre que en català la posició es consolida i el deute es fiança.