Un equip d’investigadors de la Universitat de Ljubljana i de la BI Norwegian Business School van portar a terme un estudi per comprovar quin efecte té amagar coneixement en les organitzacions, tant per als companys de feina de la persona que reté la informació com per a la persona mateixa. El treball, publicat sota el títol What goes around comes around: knowledge hiding, perceived motivational climate, and creativity, conclou que la reticència a compartir idees i recursos no només frena la creativitat col·lectiva, sinó que acaba repercutint negativament tant en la creativitat de qui amaga el coneixement com en el clima laboral, a causa de la desconfiança i la competitivitat que s’hi estableix. La creativitat, tal com defensen els autors, no és només un procés intrapsíquic, sinó un fenomen amb una forta dimensió interpersonal: la generació d’idees innovadores és el resultat de combinar perspectives i aproximacions diverses, a les quals accedim mitjançant la interacció social i la generositat de compartir informació i coneixements.

En aquesta mateixa línia, els investigadors Itai Yanai i Martin J. Lercher, de la NYU Grossman School of Medicine i de la Düsseldorf University, reflexionen sobre la creativitat en el camp de la ciència i de la importància de trobar un company de ciència, és a dir, un interlocutor intel·ligent amb qui poder parlar amb confiança, no només per posar en comú la informació, sinó per improvisar noves idees que no sorgirien en solitari. En l’esfera psicològica, quan rebem el suport d’algú que comprèn la nostra feina i motivacions, millora tant l’ànim com la seguretat en un mateix. Ells promouen la regla del “Sí, i” del teatre d’improvisació: mantenir una actitud positiva i de suport a les noves idees, fins i tot les que puguin semblar estranyes en un primer moment, i anul·lar la temptació de dir “no” o “però”, perquè si l’impuls és criticar l’altre, apagarem qualsevol guspira d’inspiració.

Ja he parlat anteriorment de la manera com Ursula K. Le Guin compartia la visió que la col·laboració i l’intercanvi franc són els pilars essencials per afavorir la creativitat. Ella concebia els tallers d’escriptura com una comunitat vertebrada pel respecte, la confiança mútua i la generositat de compartir textos, idees i experiències per enriquir l’obra i créixer com a escriptors.

Ahir vaig quedar per sopar amb la meva comunitat d’amigues escriptores, les Autòctones, de qui sovint parlo perquè, fruit de tot això, del nostre procés creatiu compartit, en va sorgir un llibre. Molta gent queda sorpresa pel fet que el nostre grup es regeixi per la confiança de compartir-nos els textos, oferir-nos perspectives i idees, i alegrar-nos dels èxits de les altres, en lloc de ser unes escriptores malfiades, competitives i isolades. Però ara la recerca dona evidència a la nostra visió i això, tot i que ja ho podia intuir, m’ha animat la setmana. Si la ciència demostra que la generositat de compartir les idees és la clau de la creativitat, jo escric joliua un “Sí, i” i que visquin els companys de ciència, les persones generoses que no amaguen el coneixement, els tallers literaris i l’alegria de seguir creixent com a escriptora amb les Autòctones al costat.