BarcelonaFa unes setmanes vaig presentar l'última novel·la de Claire Fuller, La memòria dels animals (traduïda al català per Josefina Caball per a l'editorial Les Hores), a la llibreria Finestres. Fuller va començar a escriure amb 40 anys, quan va cursar un màster d'escriptura creativa. Disset anys després, és autora de cinc novel·les.

Passar per una escola d'escriptura pot ajudar-te a descobrir o potenciar un talent, com és el cas de Fuller, o bloquejar-lo. Perquè l'objectiu d'un taller d'escriptura creativa, com defensa l'admirada Ursula K. Le Guin a L'onada a la ment (ja n'he parlat, d'aquest llibre; és una font de saviesa inesgotable i l'ha traduït al català Elena Ordeig Vila, per a Raig Verd), no és "aprendre a escriure", sinó aprendre què és escriure.

El primer fonament seria trobar un professor que no s'embafi d'ego, és a dir, algú que entengui que la seva funció no és brillar sinó enfocar-se en els projectes dels alumnes i ajudar-los a tenir unes expectatives realistes, adquirir uns hàbits que els siguin útils, respectar la pròpia tasca i la dels altres i, sobretot, acabar-se de percebre com a escriptors. Le Guin defensa, i hi estic d'acord, que el professor ha de ser un escriptor i no un "ensenyant" d'escriptura, és a dir, algú que pugui compartir la seva experiència i realitat com a escriptor publicat i en actiu, amb tot el que això comporta.

No confondre honestedat i psicopatia

El segon fonament seria, en la mateixa línia, trobar uns companys que deixin l'ego aparcat a casa i que comparteixin els propis textos i llegeixin els dels companys amb humilitat, respecte i responsabilitat. Deixar llegir a un altre el que has escrit és una de les coses més difícils que hi ha i s'ha de saber estar a l'altura d'aquesta confiança oferint crítiques constructives, i no confonent l'honestedat amb la psicopatia.

Le Guin creu que l'essència d'un taller d'escriptura creativa és el grup en si, en què el professor facilita la dinàmica, però els mateixos integrants són la font d'energia. Per aquest motiu, quan el grup és bo i funciona, tots, alumnes i professor, en surten enfortits a través de l'energia creativa i el sentit de comunitat que es crea i, per això mateix, és comú que s'acabin generant subgrups que continuen treballant plegats durant anys.

Aquesta és la meva experiència i, pel que va explicar Claire Fuller, també la seva. Vaig cursar l'itinerari per a narradors de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès fa més de deu anys. Vaig arribar a l'últim curs bloquejada i amb un projecte literari que no tirava endavant. Però un bon professor i escriptor com Ramon Erra i uns companys generosos, alegres i estimulants em van estovar i em van ajudar a acabar-me de sentir escriptora. D'allà en vaig sortir amb un grup d'amigues escriptores, Elisenda Solsona, Laura Tejada i Gemma Sardà, que encara avui són un dels pilars més sòlids de la meva vida literària i personal.

Per a Le Guin, un bon taller d'escriptura seria com un esbart de lleons al voltant d'una bassa, després d'haver caçat una zebra plegats i d'haver-se-la menjat: "A continuació s'ajeuen sota la calor del dia i fan sorolls i espanten les mosques amb expressió de bonhomia. És tota una experiència haver format part, encara que només sigui durant una setmana, d'un esbart de lleons".