Alguns lingüistes dels mitjans vam advertir al seu dia -ja fa més de set anys- que la proposta del Termcat de dir-ne apoderament del que en anglès es deia empowerment i en castellà empoderamiento estava condemnada al fracàs, i que la forma empoderament seria la que s’imposaria. El Consell Supervisor del Termcat (CST) atén ara les nostres raons en la fitxa que rectifica el seu propi criteri: “La forma empoderament té l’avantatge respecte de apoderament (i igualment empoderar-se i empoderar respecte de apoderar-se i apoderar ) que és una denominació més precisa: empoderar-se, em poderar i empoderament remeten únicament a aquest concepte, mentre que apoderar-se, apoderar i apoderament s’han associat tradicionalment a altres significats”.

Aquest criteri -el de preferir entre dos termes, si tots dos estan ben formats, el significant que no vol dir res més (i no pas el que ja significa altres coses)- em sembla bàsic en termes d’eficàcia comunicativa. El CST, fins fa pocs anys, no li donava la importància que es mereix, i celebrem que una nova direcció hi sigui més sensible. Però la nostra satisfacció no és completa perquè, inexplicablement, el CST manté apoderament, apoderar i apoderar-se com a sinònims complementaris.

Si l’argument clau per al canvi era la precisió, mantenir -convivint-hi- aquestes variants formals no sembla la millor idea. Obre la porta a missatges en què els apoderar i empoderar alternin, amb el consegüent desconcert de qui els rep. El CST argumenta que es mantenen les formes apoderar-se, apoderar i apoderament perquè també són adequades i tenen un ús considerable. L’ús -cal dir-ho- el va propiciar / forçar el mateix CST.

La veritat és que són tan poc adequades que el CST s’ha vist obligat a canviar de criteri perquè eren inviables. Com en tants altres casos, la nova norma hauria de substituir la vella pel bé dels usuaris i de la claredat i funcionalitat de la llengua. Però de vegades, a l’IEC, sembla que importi més no fer enfadar els rectificats.