La crisi del covid ha portat a un gran ús del verb inocular. D'entrada deixo clar que una vacuna es pot inocular (a algú) igual com es pot administrar o injectar (en aquest cas, només si es posa amb una injecció). No són, en canvi, correctes titulars com ara “No subministraran AstraZeneca als menors de 60 anys”. AstraZeneca sí que pot subministrar vacunes, és a dir, proveir de vacunes (un país, un hospital, etc.), però aquestes vacunes no se subministren a les persones sinó que, com hem dit, s'administren, s'injecten, s'inoculen o simplement es posen.

Però ara vull parlar del sentit que té inocular en frases del tipus “El professor que em va inocular el virus de la lectura”. A primer cop d'ull, si els virus s'inoculen perquè el cos creï defenses, semblaria que el professor hauria vacunat l'alumne contra la lectura. Però és obvi que la frase vol dir tot el contrari. I és que inocular també s'utilitza en el sentit d'inculcar o infondre un hàbit, una idea, un sentiment, una opinió, etc. en algú o en un col·lectiu. És un sentit que no recull el DIEC2 però sí que el trobem al Diccionari descriptiu (DDLC) i als diccionaris castellans, francesos, anglesos, etc. Deia Balzac: “Nous inoculons nos gôuts, nos vices peut-être, à la femme qui nous aime”.

Tenim, doncs, que inocular, inculcar i infondre són tres verbs d'origen llatí que signifiquen introduir alguna cosa en el cos o en l'ànim(a) d'algú amb diferents matisos. Tenen en comú el prefix (in-, que vol dir cap endins) i els distingeixen les arrels. La d'inocular ve d'ull (oculus), però en el sentit de brot, borró o lluc d'una planta. L'inoculare llatí volia dir empeltar –els ulls o brots s'utilitzen per fer l'empelt–, que té un sentit figurat sinònim: “Li ha empeltat la passió per la música”. La d'inculcar ve del taló del peu (calx), que es faria servir com un martell per ficar alguna cosa dins la terra. D'aquí la idea de martelleig, de repetició. I la d'infondre vindria d'abocar algun líquid (o cosa fosa) perquè penetri.