BarcelonaAl seu llibre Cosmogonies. La préhistoire des mythes (Éditions La Découverte, 2020, París), Julien d'Huy conclou que Homo sapiens, és a dir, tot el que som, és "una espècie fabuladora, que creu en les seves mentides". Més raó que un sant. Julien d'Huy és doctor en història i treballa a l'Institut des Mondes Africains. Té un pressentiment i, fidel a l'escola estructuralista (tot allò que en Claude Lévi-Strauss són arbres de guix, en Vladímir Propp és portar l'humus a les mans, opció que els estructuralistes esbiaixen amb gran atribolament per a lletraferits com un servidor), Jean d'Huy ens proposa analitzar els mites, les llegendes i els contes per tal de calar el que van dibuixar a les grutes les gents del paleolític.
I com ho fa? Doncs pren el mite de Polifem i l'estudia a través del temps seguint el mètode filogenètic de la biologia evolutiva. Rastrejant les històries que a tot arreu es conten sobre aquest ciclop (al qual, després d'una nit de vi i formatges, els seus presoners van deixar cec amb una arma endurida al foc, i així van fugir amagats sota la pell del ramat que guardava), el professor d'Huy ens fa seguir a la inversa les onades migratòries de l'espècie humana fins a tornar a l'Àfrica primigènia. Passem per l'Orient Mitjà, Euràsia, l'Índic, Sibèria, salvem l'estret de Bering fent el salt a Alaska i recorrem els pobles americans fins a arribar a l'Amazònia. Aquest trajecte m'ha fet pensar que per ventura la història bíblica de Jacob, fill d'Isaac i germà d'Esaú, estigui relacionada amb la que surt a l'Odissea (el pare cec, la pell de cabra, l'engany, el menjar...).
A més, el llibre conté capítols dedicats a mites afins o veïns, de manera que ens trobem amb la història fundacional del senyor del bestiar (en alguns pobles siberians, aquest rol li tocava al mamut, i així tornem a la representació a les parets prehistòriques), i també visitem el mite xamànic de la dona-ocell, el qual parteix d'un possible matriarcat original (i que per a nosaltres arriba fins a Barcelona de la mà d'aquell gran xaman que es deia Joan Miró). Aquests mites, que han desenvolupat les seves peculiaritats en cada poble, ens diuen mitjançant la cultura que tota l'espècie humana és la mateixa.
