BarcelonaEl que fa encara més captivador l'assaig que Emmanuel Carrère va escriure sobre Philip K. Dick (Yo estoy vivo y vosotros estáis muertos, Anagrama, 2018) és que l'autor francès analitza l'autor nord-americà des de dins del personatge, de l'individu. És veritat que ho fa mitjançant la seva obra, seguint-la metòdicament llibre a llibre, però sempre mostrant K. Dick com la seva pròpia font artística.

Això ens porta a creure, no gaire equivocadament, que un escriptor es fa a si mateix i que, sobretot, reinventa tota la literatura a partir del que escriu (cosa que, en política, està a l'ordre del dia). Kafka és el més eloqüent exemple d'aquesta sensació. De Quim Monzó també es pot dir amb les paraules originalitat i autenticitat. Umbral va dedicar la seva vida sencera a intentar convèncer tothom que sortia de dintre d'ell igual que el baró de Münchhausen es va treure del pou estirant-se els cabells. I ho explicava, Umbral, sense fer trampa, ja que a la vegada feia gala de totes les seves velles cartes.

Un autor que va ser una religió

L'impuls de ficar-se dins de la ment de l'autor, fins i tot de vampiritzar-lo, és realment la manera més honesta que té Carrère d'interpretar K. Dick, perquè, al cap i a la fi, es tracta d'un escriptor parlant d'un altre escriptor. Amb aquesta biografia sobre l'autor més mític de la ciència-ficció (K. Dick és una religió, a més d'una literatura), el que pretén Carrère, però, no és igualar-se amb el seu admirat camarada americà, sinó identificar-se amb el més gran dels poetes francesos, Charles Baudelaire. És a dir, pertànyer a la literatura. Va ser el francès Baudelaire qui va reivindicar, i descobrir als europeus, el terrorífic Edgar Allan Poe. I també Michel Houellebecq ha seguit aquest mateix camí amb el seu assaig H.P. Lovecraft. Contra el mundo, contra la vida (Anagrama, 2021).

A més de ser artista, però, tot escriptor és també ofici, ho deia Pavese. En Philip K. Dick l'ofici es diu Alfred Bester. La manera de narrar en to de thriller, ficar l'home comú en tràngols tremebunds, la creació d'un vocabulari quotidià impregnat de futur, l'assimilació de l'horror com a legalitat, la substitució dels nostres cincs sentits pels poders ocults de la ment, la dictadura mundial de les grans corporacions, els canvis sobtats dels punts de vista... que caracteritzen els llibres de K. Dick es troben tots, uns quants anys abans, en novel·les d'Alfred Bester com El hombre demolido o Las estrellas, mi destino. Això succeeix no tan sols perquè cada època usurpa la veu de tots els seus escriptors per expressar-se, sinó perquè també ho fa cada gènere. És impossible escriure al marge de l'ofici com no es pot viure la realitat des de fora de la realitat. No es pot anar cap a un sol autor sense dirigir-se a tota la literatura.