UN TAST DE CATALÀ

La cisfòbia, la transfòbia i els perills de la simetria

En un intent de posar-se al dia en llenguatge LGTBI, la Secció Filològica ha entrat al DIEC2 (octubre 2020) 14 paraules. Un cop analitzades -us hi ajudarà l’article de Brigitte Vasallo “Tot pel gènere sense el gènere” (ARA, 10-10-20)-, es fa difícil entendre que la tria i les definicions acumulin tants desencerts, sobretot tenint en compte el procés lent i exhaustiu amb què l’IEC fa aquests canvis. Calia esperar que algú, en algun moment, es fes dues preguntes: ¿per què termes com cisfòbia o heterofòbia -ara entrats al DIEC2- no són als millors diccionaris ni tenen entrada a la Wikipedia i, en canvi, sí que hi ha transfòbia i homofòbia? i ¿per què gairebé sempre es defineix transgènere com qui se sent d’un gènere que no coincideix amb el seu sexe biològic, mentre que per al DIEC2 és qui se sent “del sexe oposat a aquell al qual pertany biològicament”?

La primera pregunta té una resposta clara. No s’haurien de crear mai simetries entre el que és socialment acceptat ( cisgènere, heterosexual ) i el que és socialment rebutjat i discriminat (transgènere, homosexual ). No hi ha, per exemple, un terme simètric a feminisme perquè no hi ha “un moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat de l’home respecte a la dona”. I no hi és perquè l’home no necessita assolir aquesta igualtat. La simetria potser pretén no discriminar però aconsegueix tot el contrari.

La segona es respon entenent la diferència entre la identitat de gènere i el sexe biològic. Són diferències que tenen un vessant ideològic, però és que aquests termes LGTBI són ideològics, com tants que hi ha al diccionari. No existeixen al marge d’una ideologia i no poden ser reformulats per fer-los asèptics ideològicament.

Curiosament, el Termcat va publicar en línia el 2013 el Diccionari LGBT de Marta Breu, que no recull 14 termes sinó 400. Doncs bé, no recull ni cisfòbia ni heterofòbia i defineix transgènere com qui “no s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques”. ¡Com pot ser que, en lloc de copiar la bona feina feta, la tornin a fer, però malament!