UN TAST DE CATALÀ

“L’un per l’altre al final es van quedar a casa”

La frase del títol no sembla que hagi de crear gaires problemes. Tanmateix, d’un temps ençà -i bufant com bufa el qüestionament ideològic de l’anomenat masculí genèric (l’ús del masculí, en certs contextos, per referir-se als dos sexes)- comença a ser una font de dubtes i vacil·lacions. Imaginem que els que es van quedar a casa són la Maria i en Joan. Fins no fa gaire, això no canviava res i continuàvem dient i escrivint la frase tal com la veieu al títol. Ara, però, ja no és inusual que algú escrigui “L’una per l’altre...” o bé “L’un per l’altra...”

Esperava que la norma fos clara en aquest punt i expliqués que, sent com és una correlació recíproca o d’intercanvi, és a dir, bidireccional (vol dir “l’un per l’altre i l’altre per l’un”), no és possible fer femení ni l’un ni l’altre. Esperava massa. La fitxa 7912/2 de l’Optimot avala la correcció de frases com ara “En Lau i la Dolors es feien retrets l’un a l’altra” o “En Toni i la Lídia tenien tanta feina que l’un per l’altra no es van adonar que van deixar la finestra oberta”. Si la dona anés al davant, tot fa pensar que donaria per bo “l’una a l’altre” i “l’una per l’altre”. La fitxa no es mostra taxativa: es limita a dir que “poden anar en masculí o femení si les coses o les persones a què fan referència són de gènere masculí o femení”. ¿Vol dir això que poden, també, no concordar-hi i podem dir sempre “l’un a l’altre” i “l’un per l’altre”? Intueixo que sí, però no queda clar.

El més alarmant és que la fitxa assegura que la nova norma prové de la “nova gramàtica”, i on jo veig que la GIEC s’hi refereix (17.4.3.3., pàg. 656) no hi ha cap correlació de reciprocitat amb doble gènere. Cap “l’una per l’altre”, “els uns a les altres”, etc. Sí que admet “un i altra” o “l’una i l’altre”, que no són correlacions recíproques. Però, deixant de banda la GIEC, és evident que la norma intuïtiva que havíem aplicat sempre, a més de ser la més lògica i coherent gramaticalment, és més fàcil d’aplicar i assimilar. Obrir-se a la de doble gènere és una absurda manera d’embolicar la troca.