BarcelonaUn dels passatges més impressionants de la Ilíada homèrica és la mort d’Hèctor, fill de Príam, rei de Troia, per Aquil·leu de peus lleugers. Aquil·leu ha vist morir el seu millor company, Pàtrocle, mort per Hèctor en batalla, i la seva ira s’ha desfermat contra els troians (cant XVI). Més endavant, ja reconciliat Aquil·leu amb Agamèmnon, decideix cooperar en la contesa (cant XIX). Continua la batussa entre aqueus i troians, i finalment, al cant XXII, Hèctor queda desprotegit fora de les muralles i els déus ja no li fan cap més favor per salvar-li la vida: s’enfronta cos a cos amb Aquil·leu, i aquest el mata. La seva còlera és tan gran, que lliga el cos d’Hèctor al carro i l’arrossega al voltant de la ciutat emmurallada per a escarni dels enemics i desconsol del seu pare, Príam.

Però al cant XXIV, amb un ardit d’aquells que apareixen sovint en Homer, Príam aconsegueix arribar amb un herald fins a la tenda d’Aquil·leu per demanar-li humilment que li entregui el cos del seu fill. Aquil·leu li ofereix un lloc per seure, cortesament; però diu Príam: “No m’invitis a seure, criatura de Zeus, mentre Hèctor jau insepult dins la teva tenda! Lliura’l sense demora per tal que jo el contempli amb els meus ulls”. I Aquil·leu li promet tornar-li el cos del seu fill, que fa rentar i vestir amb tota mena de miraments. Després, Príam demana una treva de dotze dies per honrar les despulles del seu fill, fins a construir un túmul sobre la seva tomba; acabat aquest termini, la guerra continuarà.

Ve’t aquí una de les escenes més corprenedores de la Ilíada, carregada de magnanimitat. Cap dels dos bàndols en guerra ha oblidat allò que ha passat i cap dels dos no està obligat a demanar perdó, perquè les lleis de la guerra són les que són, a diferència de les lleis en temps de pau entre els pobles.

Aquil·leu podria haver-se venjat de Príam per la mort del seu estimat Pàtrocle, però no ho fa. En diverses ocasions, aqueus i troians han disposat del favor dels déus, que ajuden ara els uns, ara els altres. Però, en aquest cas, cap déu, cap instància superior, no ha determinat la magnanimitat de qui té, en aquella situació, tot el poder a les mans i a l’espasa. Humanament es comporta Aquil·leu, no per cap obligació i menys encara per les lleis de la guerra. Ha estat magnànim, i Príam torna a Troia en llibertat, amb el cos del seu fill, sense haver estat humiliat en cap moment, menys encara amb ànim de venjança.