Ara mateix no és fàcil dir si el títol d’aquest article parla de Vox i la Comunitat de Madrid o d’un partit del Mundial de futbol que es juga aquests dies. L’esforç creixent per visibilitzar la dona potencia tant les terminacions específiques per al femení que ens pot fer oblidar que no sempre són possibles. Té tot el sentit parlar d’una portera, una davantera, una entrenadora o una àrbitra. En canvi, hem de dir la lateral, la central, la interior, la volant o la lliure, perquè deriven d’adjectius d’una sola terminació.I també hem de dir una extrem o una mig, perquè encara que com a adjectius extrem i mig tinguin terminació femenina (extrema i mitja ), aquí són substantius i deriven del nom d’una zona del camp, que només pot ser masculí.

No és tan fàcil saber si hem de parlar d’una extrem dret o d’una extrem dret una extrem dreta. Tot depèn de si l’adjectiu l’afegim a extrem quan encara vol dir només una posició del camp o quan ja és el nom d’una jugadora. Sembla que la tendència més general, i la que aconsella la RAE per al castellà, és una extrem dreta però una extrem dret és també possible.

Molt en la seva línia, el DIEC2 encara no preveu que en futbol i altres esports extrem sigui el nom d’una jugadora. Per contra, el GDLC sí que ho recull i especifica que la forma femenina és extrem. La possibilitat que els noms que reben els jugadors segons la seva posició al camp tinguin gènere femení -al marge de si això es tradueix o no en una terminació específica- genera curioses asimetries. El DIEC2 avala l’existència de les davanteres i les defenses però no -com ja hem dit- de les extrems. Les formes mig, interior i volant ni tan sols les entra com a nom de jugador. En canvi, al GDLC, on sí que hi ha les extrems, només hi trobem interior com a nom de jugador masculí.

Esperem que aquest Mundial i la creixent importància del futbol femení posi les piles als nostres lexicògrafs. Mantenir els diccionaris impermeables a l’avanç de les dones en l’esport professional sí que seria un gol de l’extrema dreta.