UN TAST DE CATALÀ

Esmenes del DIEC2 en el quantificador ‘cap’ (i 2)

Deia en l’últim tast que fins al maig passat tant el Fabra com elDIEC2 donaven una única definició del quantificador cap: “Algun, s’aplica a una persona o cosa no existent realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d’una negació, una exclusió, una interrogació o una suposició”. I que a partir del mes de maig el DIEC2 en donava dues: “En frases negatives, ni un”; “En frases condicionals, interrogatives o que expressen suposició o dubte, algun”. I justificava aquest canvi mostrant que només “ni un” -i no pas “algun”- funciona en negacions. Però la veritat és -i llavors no ho vaig dir per no embolicar més la troca- que des del maig el DIEC2 passa d’una única definició a quatre. De definir-lo com a “algun” a definir-lo com a “ni un”, “algun”, “gens de” i “alguna mena de”.

Anem a pams. D’entrada pot semblar que cap només quantifica noms comptables. Puc dir “No tinc cap llapis” però no puc dir “No tinc cap sal”. Per als no comptables, com sal, tenim gens de. El cert és, però, que lingüistes sensibles com Jané o Ruaix defensen des de fa molts anys que amb certs noms abstractes no comptables (importància, pressa, por, eficàcia, confiança, paciència, sort, gràcia, valor, etc.) l’ús de cap és genuí. I la millor prova és que Fabra -que mai no el va condemnar- el practicava. En parlars balears i valencians és un ús inexistent o insòlit. La norma per a aquests parlars ha de ser evitar-lo.

Com diu Ruaix, aquest ús respon a una evolució del català paral·lela a la d’altres llengües romàniques. De fet, tant el castellà ( nada de miedo, ningún miedo ) com el francès (pas d’importance, aucune importance ) alternen amb aquests noms els seus equivalents de cap i gens de. Un francès no pot dir aucun sel i diu aucune peur, i això no li crea dubtes ni problemes.

Doncs bé, ara la GIEC (p. 645) ja admet aquest ús de cap, i és per això que el DIEC2, conscient que no diem “No té ni una importància” o “Et fa alguna gràcia anar-hi?”, defineix també cap com a “gens de” i “alguna mena de”. No sé, però, si queda prou clar (s’infereix dels exemples) que el sentit no comptable es limita a certs noms.