Esperant el resultat de les eleccions americanes, pensava en Margaret Atwood. A la Biennal del Pensament d’aquest octubre, l’escriptora canadenca va explicar que seguia diàriament les enquestes electorals. Bastant activa a Twitter, fa pocs dies justificava uns dies de desconnexió, en part, per culpa d’una “angoixa obsessiva per les eleccions”. Em va venir al cap també Don Winslow, que a Twitter sempre escriu, furiós, en contra del president americà. Dijous l’interpel·lava i el comparava amb el Titanic, i l’informava que en aquell moment ja havia xocat amb l’iceberg. No m’imagino Paul Auster furiós, però quan el vaig entrevistar, l’any 2017, em va dir que n’havia parlat tant, de Trump, que ja no podia anomenar-lo pel nom, i que li deia “45”, perquè és el 45è president dels Estats Units. Molt enfadat, també va voler destacar que el “45” no té cap aptitud per ser president.
Per això no em va sorprendre que Auster fos un dels impulsors de Writers Against Trump [escriptors en contra de Trump], una organització que es va crear a l’agost i que agrupa autors com Siri Hustvedt, Mary Ann Clark, Vivian Gornick, Rebecca Solnit o Charles Bernstein. La majoria són americans, però també hi trobem Salman Rushdie, la mateixa Atwood o la mexicana Valeria Luiselli. Ella demanava el vot en contra de Trump explicant la seva pròpia experiència: viu als Estats Units des del 2008, el 2016 va poder regularitzar la seva situació, però tot i que paga impostos, no la deixen votar perquè no la consideren ciutadana americana.
Els escriptors han anat explicant a les xarxes per què s’havia de votar en contra de Trump, i els motius són tan poderosos com el de Vivian Gornick, que assegurava que quatre anys més de Trump haurien pogut acabar amb la democràcia. Els autors consideren que la xenofòbia, el racisme i la misogínia de Trump han portat el país a una situació d’emergència, i l’han volgut combatre amb les eines que millor coneixen: “Com a escriptors, sabem que les paraules importen, que fan canviar la manera de pensar i mobilitzen la gent ”, deia Siri Hustvedt. Té tota la raó, però em temo que Trump també ho sabia, tot aquest temps.
